Qüestió 5 Capítol VIII

Explica la relació entre dependència i manca de confiança.

Sennet relaciona la dependència com una manca de confiança en un mateix ja que mai optem per un estil de vida més autàrquic que dependent.

Preguntes 4 i 9 del capítol: "El pronom perillós"

4. La dependència és, o ha estat, sempre necessàriament negativa?
Sennett ens mostra que hi ha diferents connotacions en quant a la dependència. Primerament es veu com a una cosa vergonyosa el veure's obligat a dependre d'altres ja que la societat que ens envolta és una societat individualista. En el món empresarial aquesta dependència és en molts casos necessària i no es tracta d'una cosa negativa, sinó tot el contrari (de fet es considera a aquelles empreses independents que no tindran progrés o fins i tot que arribaran al fracàs).


9. Per què Sennett malgrat tot té esperances de canvis importants?
Ell creu que realment aquells que poden originar algun canvi positiu per al sistema són els habitants, el poble és el que es pot unir i crear una massa que es rebel·li en contra de la minoria que es troba al poder. Però únicament es pot aconseguir si aquesta majoria s'unifica.

resum de la classe 28/03/17

Hem començat la classe parlant de la estratificació horitzontal per edats i hem arribat a la conclusió de que hi ha tres classes diferents: els joves, els adults i els jubilats. La primera diferència que hem trobat ha sigut que els joves i els jubilats estan lleugerament marginats ja que se'ls intenta reclutar ja sigui en escoles, universitats o residències per jubilats. També hem vist que entre joves i jubilats hi ha una diferència política i es que els jubilats tenen més pes polític i voten més, i els partits que més pes tenen són partits amb els quals tenen simpatia. Però els joves tenen més importància social.

A continuació hem acabat amb les diferencies de la estratificació horitzontal i hem parlat de les diferències entre el món rural i el món urbà. Primerament tots hem dit si teníem o no alguna via de contacte amb el món rural. Les diferències de les que hem parlat han sigut que la gent que viu a zones rurals tenen una concepció del temps més lenta i una concepció de la vida més estreta. També que la gent a les zones rurals, sobre tot els nens, tenen clar a que es dedicaran i no estan motivats per continuar estudiant. Una altra conclusió a la que hem arribat ha sigut que  a les zones urbans hi ha una vida molt anònima i els tractes són molt més impersonals. Cadascú anava donant la seva opinió.

Preguntes 7 i 9 del capítol

      7. Quina és la manera del poder d’evitar les discrepàncies?

El capitalisme, en quan el poder real el mantenen uns pocs, aquests pocs formen una comunitat pròpia amb objectius comuns i en defensa pròpia (en defensa pròpia en quan temen d'alguna cosa, sinó deixarien de tenir mecanismes per protegir-se). Llavors, temen, tenen molt a perdre i saben perfectament que tot i sent els màxims poderosos, aquest pronom que els uneix, pot desaparèixer sinó acaben amb el caràcter.

      9. Per què Sennett malgrat tot té esperances de canvis importants?

Perquè sap que aquest mode de treball, tan flexible no pot guiar el mode correcte d’una vida normal, la gent no pot crear una vida al voltant del seu treball que és el que es feia abans i garantia confiança i estabilitat.

Sennett creu que es produirà un canvi en el règim entre les persones que tenen la necessitat de trobar alguna cosa interior 

Pregunta 1 y 9 Capitol 8

1. Quines restriccions pensava Sennett que podía patir la nova economía?
Les restriccions de la nova economia eren sobretot restriccions en quant a la geografia social i cultural, les quals tenen un pes en gran part de les decisions particulara d'inversió. El lloc té un poder, i es possible que aquest poder imposi aquestes restriccions.

9.Per què Sennett malgrat tot té esperances de canvis importants?
Perquè li va semblar que aquest règim podria al menys perdre el seu control actual sobre les imaginacions i els sentiments dels quals estan abaix. Si un règim proporciona al éssers humans cap raó profunda de cuidarse entre si, no pot preservar per molt temps la seva legetimitat.

preguntes 2 i 9 capítol 8

2. Per què el retorn del nosaltres  és una conseqüència inesperada del capitalisme modern? Quines conseqüències negatives té això en política?

Sennet es refereix a "nosaltres" com a forma de protegir-nos dins d'un grup i de discriminar als grups que queden fora del nostre, de manera que ens sentim millor i més protegits. El "nosaltres" és negatiu ja que és utilitzat com un punt de referència contra el món exterior. Les emocions que vivim al nostre treball, com per exemple sentir-nos inútils perque ens fan fora, impulsen a la gent a buscar una alternativa de carinyo per sentir-se millor, i aquesta alternativa es troba a la comunitat. Llavors sorgeix una sensació de dependència (que des del punt de vista de Sennet és vergonyosa).
En relació a la política podem dir que les persones depenen de l'Estat cada cop més i això no és bo, hem de ser útils per nosaltres mateixos.

9. Per què Sennett malgrat tot té esperances de canvis importants?
Perque pensa que qui pot fer canviar a millor el sistema és el poble, la gran majoria de la gent, encara que està controlada per una petita minoria, malgrat que aquesta pot perdre el poder si les grans masses es rebel.len.

Preguntes 3 i 9. Capítol 8: El Pronombre Peligroso

Pregunta 3: 
Per Sennett pensar que la dependència és un acte vergonyós (relacionat per exemple amb els servents d'una casa) són actituds que van més enllà dels prejudicis psicològics.

Pregunta 9:
Té esperances perquè considera que el poder del canvi el té el poble, les masses grans, Aquestes poden revelar-se contra la petita èlit que controla el sistema per finalment canviar-lo a un de "millor".

Preguntes 8 i 9

8. Per què el capitalisme modern destrueix el caràcter?

Perquè ens fa sentir com si ningú no ens necessites a la societat. Destrueix el caràcter perquè no ens sentim necessitats, som prescindibles.

Els nostres "jo's", com diu Hans-Georg Gadamer, són conseqüència del temps i del lloc i ens pensem a nosaltres mateixos com una diminuta part de la història sense gaire importància. Per tant, no compartim amb la resta les dificultats per les quals passem i ens "tanquem" als altres.

9. Per què Sennett malgrat tot té esperances de canvis importants?

Sennett té esperances de canvis importants perquè creu que aquelles persones que realment tenen el poder de canviar les coses són les que formen el poble. La minoria de persones que tenen el poder de controlar el poble poden perdre aquest control en qualsevol moment en què el poble s'uneixi contra ells.

Pregunta 6 i 9 de l'últim capítol.

6 - Quina és la teoria de la Comunitat de Coser i perquè Sennet pensa que és la millor?

La teoria formula el fet de que hi hagi discrepàncies en un grup, dóna raons per mantenir-se en a comunitat perquè de base ja estàs consumint energia en un propósit de millora col·lectiva, del conjunt.

7 - Perquè el capitalisme malgrat tot té esperances de canvis importants?

El capitalisme, en quan el poder real el mantenen uns pocs, aquests pocs formen una comunitat pròpia amb objectius comuns i en defensa pròpia (en defensa pròpia en quan temen d'alguna cosa, sinó deixarien de tenir mecanismes per protegir-se). Llavors, temen, tenen molt a perdre i saben perfectament que tot i sent els màxims poderosos, aquest pronom que els uneix, pot desaparèixer sinó acaben amb el caràcter.

Resumen 1a classe 3r trimestre

Vam començar a tractar el tema de la Estratificació Horitzontal, en el apartat del qual van definir el concepte de "sexe" i "génere" com a diferenciació.
Vam parlar sobre Simone de Geauvoir i la seva aportació al món del masclisme i feminisme.
Vam diferenciar 4 tipus de societat en la que podem viure (matriarcal, patriarcal, matrilineal, patrilineal) i ens van centrar en el masclisme
Per acabar la classe vam parlar de les ideologies masclistes i de les actitus masclistes pero diferenciar entre tots dos i per últim ens va quedar com a deures posar diferentes coses que per costum o segons la societat corresponen al rol femení i masculí.

PREGUNTA 6 CAPÍTOL 7

6. Quina fou la segona fase?

La segona fase fou la de culpar a la "economia global", sobretot a l'hora de recorrer als treballadors extrangers, ja que pagaben a treballadors de la India un sou més baix per la mateixa feina fent així que els nortamericans es quedessin sense llocs de treball.

Capítol VII Preguntes 9 i 10

9. Per què creu Sennet que la darrera versió que fan de la història els seus treballadors és la millor?
Sennet creu que la darrera versió que fan de la història els seus treballadors és la millor perquè és la forma en què finalment accepten el fracàs. De les altres maneres es centren en altres aspectes de la pregunta però la darrera versió fa que es facin responsables d'ells mateixos.


10. Quin significat social dóna Sennett a la visió de la narrativa postmoderna?
El significat social que Sennett dóna a la visió de la narrativa postmoderna és que les persones hem d'estar en constant evolució i som formades per fragments, com un collage. Hem de ser flexibles en tot moment.

Capítol VII preguntes 7 i 8

1    7. La por als immigrats és un fenomen nou? Quina relació té amb la globalització?

No, ja en el segle XIX es tenia por als immigrants pobres i no qualificats perquè estaven disposats a treballar per menys diners. Amb la globalització també es té por als immigrants, però no només als no qualificats, sinó també a les classes mitges o als que són més barats.

Tot això s’ha intentat justificar dient que el canvi de lloc de treball allà on el salari és menor, debilita els salaris de les economies avançades. 

8. Quina és la tercera fase del procés d’adaptació dels programadors acomiadats?

A la tercera fase els treballadors van deixar de banda el rebuig que tenien als treballadors de fora, i fins i tot van reconèixer el treball que es feia a la Índia. Els treballadors van deixar de parlar del mal que els hi havia fet i van centrar-se en la història del treball, el creixement i les capacitats necessàries per el seu treball, i es van centrar en parlar sobre el que podrien haver fet per prevenir les dificultats que els vindrien a sobre.

Capítol Vll: Pregunta 2 - Quina pensa Sennett que és l'experiència més profunda del fracàs?

No poder estructurar una vida personal coherent; no realitzar alguna cosa preciosa per portar dins nostre; no saber vivir, merament existim.

Capítol Vll: Pregunta 1 - Quina perspectiva nova sobre el fracàs existeix en la nova societat?

Segons Sennett el fracàs s'ha tornat més "familiar" com fet comú en la vida de la classe mitjana. El tamany cada cop més fran de la èlit fa que l'èxit sigui més difícil d'assolir.

Resum de la classe del 21 de Març

La classe va començar amb una explicació de per què el número 13 dona mala sort. Aquesta relació es va establir quan a l'últim sopar on gaudien Jesús i els seus 12 apòstols, en menys de 24 hores van morir dos d'ells. Aquesta és una explicació de caire catòlic com moltes que són presents a la nostra societat.
Després d'això, el Jordi va manar-nos uns deures que hem de fer i ell valorarà quan posem la nostra opinió al blog o al dossier de final de trimestre.
Començant amb matèria: per deures hi havia pensar les diferències que hi ha socialment establertes entre rol masculí i rol femení. Vam estar donant contraposicions fins que (crec que) l'Andrea va donar la noció de bohèmia i vam decidir finalment que és més d'homes que de dones, fent una referència a la película Moulin Rouge.
Discutint el caire de la política, el Jordi va explicar qui era Margaret Thatcher, una primera ministra dels Estats Units molt important que va voler treure l'Estat de benestar.
Quan vam parlar de la bellesa, es va dir que era més de dones que d'homes però, què passa amb David Beckham? Va ser un dels primers metrosexuals famosos. Això demostra que actualment els homes i les dones estan bastant igualats en el tema de la bellesa. Malgrat això, si una dona no es depil.la queda estrany i no és natural, en canvi si un home no ho fa no serà criticat.
Després vam discutir per què les dones no fan enginyeries, i el Jordi ens va explicar la seva teoria: perquè hi ha menys dones "frikis" que homes: les dones tenen més bona relació amb la realitat, normalment.
Vam acabar la classe ràpidament quan l'alarma sonava, I el jordi ens va manar que penséssim en l'estratificació horitzontal i la classificació que es fa per l'edat.
En aquesta classe tots vam participar i va ser molt interessant.

Pregunta 5: Quina és la primera fase de la reacció dels programadors acomiadats?

No estaven preparats per ser acomiadats i va ser una horrible sorpresa per a ells ja que pensaven que el seu treball seria per a llarga durada. Havien de trobar un discurs racional per explicar-se i entendre per què van ser acomiadats (com és natural als humans) però no el van poder trobar immediatament perquè va ser un fet que no esperaven.

Pregunta 13 - Com defineix Sennett l'alternativa al capitalisme modern?

L'alternativa ha de recuperar la personalitat de l'individu (no essent alienat) i el sentit comunitari per la causa. Aquest ha de frenar el capitalisme modern.

Comentari sobre l'entrevista a Rita Laura Segato

Els casos com Ciudad Juárez es troben a tot el món, però, com diu Nuria Alabao, és en els llocs on l'Estat és més débil que passa amb més freqüència i violencia. Així que és lógic mantindre un estat fort per garantir a la dona, ja no en tan la justicia, sinó en la educació que es pugui donar cap a la societat.
Una altre cosa que m'ha impactat, és que el masclisme també el pateix l'home, és a dir, ens trobem en una situació superior a la dona en quan a rols establerts però això fa que siguem menys lliures per viure igualitariament amb la dona i no mantenir una belicositat amb la resta.
Em sentiria molt millor i feliç si no hi hagués cap base convencional establerta que em forcés i m'estigués atosigant de com he d'actuar i quines formes he de seguir per seguir mantenint aquesta masculinitat imperant. I clar que no es pot comparar amb el mal que produeix el masclisme cap a la dona, pero si que pot ser un bon revolsiu per fer adonar-nos, nosaltres els homes, que hem d'estar present en la causa.

Comentari de l'article del moodle: Condició femenina i progrés

Rita Laura Segato constata que
la relació entre l'augment o
disminució de la violencia con-
tra les dones és directament
proporcional allà on els estats
fracassen (corrupció, crimina-
litat, monopoli de la violència)
Afirma que arribats a aquest
punt, les dones esdevenen el
punt de mira com a formes de
dominació i sobirania. Tota
aquesta situació, afirma Laura
Segato, arriba a pensar que ens
trobem en un punt paradòxic ja
que es suposa que la moral i la
ètica d'Occident sempre progre-
ssa ( i és clar que no està
progressant perquè l'estat no
es fa cura de la seguretat de
les vides de les dones del seu
país).
Així que, l'autora reflexiona
sobre si realment el camí que
està seguint la societat (el
de la modernitat) és el bó i
complaent per a tots.
Seguint el fil argumentatiu,
l'antropologa questiona el fet
que realment la solució no es
buscar bones polítiques en pro
de les dones, sinó canviar de
rumb el camí de la societat o,
fins i tot, canviar el tipus
de societat en el qual vivim.
El dessolador exemple de Cuidad
Juárez mostra com s'utilitza
el maltracte contra les dones
com a mitjà de comunicació per
transmetre el missatge de poder
de dominació. Justifica aquests
actes pel fet que es troba
imposat en la societat el mandat
de la masculinitat (en una es-
tructura patriarcal). Aquest
fet determina als homes a fer
un espectacle de les seves
potencies davant els espectadors
(de manera continuada per poder
garantitzar el seu estatus el
qual es troba damnificat per
conseqüències d'un estat en
via de fracàs, entre altres
coses perquè aquest mateix
estat es criminalitza, o fa
 del crim quelcom instituto-
nacionalitzat)i això es
generalitza a tots els àmbits.
Més tard parla de que per sor-
tir del mandat masclista els
primers en reaccionar han de ser
els homes conscientciant-se de
que ells són les primeres víc-
times.
Seguint l'entrevista, l'escrip-
tora introdueix el terme femi-
genocidi (assassinats de dones
que no es produeixen per raons
relacionals) i relaciona la
tracta de dones amb el neoli-
beralisme i el control de les
migracions (tots aquests as-
pectes s'han d'entrendre d'una
manera global per no caure en
tòpics de supremacia estatal).
Finalment parla de les lleis
i del poder judicial (les lleis,
diu, busquen persuadir  a la
societat encara que no hi ha-
gin reals canvis de comporta-
ments o impactes en la vida de
les persones ni en la seva ma-
nera de pensar).
Acaba concloent que potser cal
deixar pas a les formes políti-
ques de les dones en aquesta era
de canvis per encaminar-nos a
noves formes de relacions entre
els individus i diferents ma-
neres de entendre la vida.

Preguntes 11 i 12 CAPÍTOL VII: FRACÀS

11. Quin efecte positiu té la tercera visió?
-Els treballadors aprenen a governar-se a ells mateixos, li fan cara al fracàs i als límits personals

-Prenen una posició més activa en referencia a les seves propies vides i aquereixen responsabilitat sobre els propis actes. Aquereixen, a més, una visió més realista de la vida.

-Vençen el tabú del fracàs.

12. Quin és el poder terapèutic de la narrativa?
-Ara, els treballadors utilitzen la narrativa per ser els protagonistes actius d'aquesta.

-Pren importància les seves accions (responsabilitat personal) i la narrativa fa que els canvis esdevinguin quelcom clars i legibles.

-Finalment ajuda als programadors a trobar un sentit a la forma de les seves carreres.

Comentari sobre l'article de la vanguardia al moodle: sobre rics i pobres

En el moment en que la societat
deixi enrere certs rols de gè-
nere, les desigualtats en quant
a l'ús del temps del que dis-
ponem no es regirà, per lo
menys, segons el sexe.
I així, les descendències futu-
res creixeran i es nodriran de
una societat més igualitaria de
la qual vivim.

Nacionalisme

L'anterior sessió de sociologia, va ser al voltant del nacionalisme.
En primer lloc, com que a la classe anterior vem tractar l'étnia, vem definir diferents dimensions al voltant d'aquesta concepció: Què és la nació?, què és la pàtria?, què és l'Estat?, i, finalment, què és el nacionalisme?
Ja definides aquestes nocions, vam trractar més a fons el tema del nacionalisme. Vem veure que en el món hi ha diferents moviments nacionalistes, alguns d'aquests no tenen un Estat definit i esta dividit en diferents estats (Kurdistan), altres formen part d'un Estat però és un grup minonitari (Rogingya) i altres que són la força majoritaria en un estat (França).
Seguidament vem dividir l'unió d'una étnia en diferents concepcions ideologiques que hi han:
Des del liberalisme en la nacionalisme s'identifica en la formació d'un contracte social comú tot i per garantir la llibertat individiual. En el conservadurisme, el nacionalisme serveix com a garant de la família i de l'ésglesia, la tradició com a punt d'unió. Des del socialisme el nacionalisme es serveix com a força propulsora de la classe social i l'unió dels pobres. I des del nacionalisme és l'exaltació d'un poble (Nació) d'un territori determinat.
Hi han diferents teories que indentifiquen el sorgiment del nacionalisme en diferents etapes per fets diversos:
El francès Gellner veia que les nacions van sorgir quan el poble va alphabetitzar-se, quan l'educació va anar extenent-se arran de la industralització, ja que com tots aprenien d'uns mateixos textos, tots tenien una forma de pensar mínimament comuna que els unia.
Pel canadenc MCLuham, els nacionalisme sorgeixen arran de l'invensió quan els textos (pocs per extensos) van anar difonent-se, que és també quan es van anar formant els grans regnes a Europa.
Pel britànic Giddens, el nacionalisme és un fenòmen psicològic que forma una comunitat imaginària per aconseguir certa autonomnia i diferenciació.
Per l'esànyol Manuel Castellds el nacionalisme és una reacció a la globalització, per integrar i mantenir el trets indentificatius de la comunitat.
Finalment, V.I Uliànov, creia que el nacionalisme és una creació del a burgesia per a dividir a la classe obrera i que l'unió dels pobles formava l'unió de les nacions, l'internacionalisme.

Jo penso que el nacionalisme pot semblar irracional com a una teoria que per pur romanticisme promou l'exaltació d'una comunitat, però contextualitzant el fets històrics puc entendre i compendre fets que han fet aprupar a una comunitat i realçar-la (penso en la Cuba de Fidel, Sankara a Burkina Faso, en La Jugoslavia de Tito, en la Nasser de Egipte, De Gaulle a França...) Tots a prova d'una acció brutal contra la seva comunitat van intentar liderar el seu país amb un nacionalisme econòmic i social potent i tots aquests tenen sentit de  ser-hi perquè van patir accions extrangeres que empitjoraven  la vida d'aquella comunitat, per tant, trobo justificació si el nacionalisme ve arran d'una problemàtica opresora econòmica i cultural. Que aquest sigui alliberador i porti la justicia social.

Dia de la dona

Per rememorar el dia de la dona vull passar un parell de notícies sobre diferents dones (de l'Afganistán i de Nigèria) que pateixen tractes denigrants que posicionen a la dona en una posició inferior (en tant a drets) que l'home.

http://m.20minutos.es/noticia/2981309/0/talibanes-lapidan-mujer-adulterio-afganistan/

https://www.google.es/amp/sociedad.elpais.com/sociedad/2008/12/11/actualidad/1228950006_850215.amp.html

Aquestes notícies em fan pensar en aquelles persones que defensen que si el que es vol és la igualtat entre homes i dones, no hauriem de dedicar un dia exclusivament per a les dones.

Estratificació horitzontal

Avui a la sessió de sociologia hem seguit amb el tema de l'estratificació social. A diferència de les sessions anteriors, hem fet una estratificació horitzontal i no vertical. I com es fa una estratificació horitzontal? Classifiquem la humanitat per raçes, si es que existeixen? Ho fem per ètnies? O és que som tots iguals i les diferències entre faccions són només respostes d'adaptació del cos al medi on vivim?
Per tractar aquest tema hem utilitzat uns fragments d'un escrit del antropòleg Marvin Harris on parla de les raçes, la seva antiguitat, pigment de la pell, etc. En el fragment de Harris destaca l'afirmació de que les variants que normalment utilitzem per classificar a les persones dins d'una raça no tenen ninguna durabilitat en el temps ni fiabilitat ja que totes es poden trobar presents en qualsevol raça. Per tant, la classificació actual queda totalment obsoleta. Queda clar, després de l'anàlisi, que som barrejes de persones de diferents parts del món. Així que, podem concloure que la classificació actual es una classificació de caire cultural, no biològic. Harris aporta l'exemple dels negres d'EEUU i deixa clar que un negre pot tenir faccions indistingibles a les d'un blanc i viceversa. Al igual que la gent considerava (o considera) que un fill d'un pare negre i una mare blanca segueix sent negre encara que ara ho sigui només un 50 per cent. A més, dona alternatives a aquest tipus de cànon per classificar i proposa per exemple, classificar segons grup sanguíni o segons la sensibilització del gust al PTC.
En el fragment que parla sobre la pigmentació de la pell, Harris explica que la tendència natural de la nostra pell es de ser morena donat a la necessitat de vitamina D que només es troba al sol i al peix. La pell, llavors, ha de buscar l'equilibri entre el grau de pigmentació de la pell segons les seves necessitats (si no tens carències de vitamina D ni calci i estàs molt exposat al sol, tindràs un alt grau de pigment a la pell, però si vius a l'interior a una latitud més alta on el sol no és tan freqüent, la teva pigmentació serà més clara o fins i tot desenvoluparàs taquetes a la cara per sensibilitazar a la pell a a la poca exposició solar).
Després d'aquest anàlisi sobre els diferents grups d'humans i les seves característiques podem concloure que el nom que reben avui en dia aquests grups és el d'ètnia (comunitat que comparteix trets culturals, fenotípics i que té consciència de pertànyer al mateix grup).
Finalment, hem acabat la sessió debatint si es podria anomenar la comunitat catalana com una ètnia independent de l'espanyola.
Pd: no sé si he de plasmar la meva opinió sobre el debat que ha quedat obert però jo no afirmaria el poble català com a ètnia si m'ho preguntessin pel carrer. Però donat que coincideix amb la definició objectiva del terme sembla llògic afirmar-ho deixant de banda ideologies.

Relació entre la mort d'homosexuals en els diferents estats de l'EUA respecte a les polítiques d'aquest contingent.

El passat 20 de febrer es va publicar un estudi als Estats Units on, aprofitant que cada Estat té unes polítiques diferenciades sobre el matrimoni de diferent sexe, van trobar que el nombre de suicidis d'homosexuals era notablement alta i diferenciada en els estats que restringien el matrimoni homosexual i, en canvi, era molt menor en aquells estats més tolerants.

Podem extreure que la restringió de llibertats, com aquesta, provoca morts i és un argument a favor d'aquest col·lectiu i reivindicar el dret d'estar amb qui es desitgi.

Link d'on m'he enterat de la notícia:  https://www.youtube.com/watch?v=2983meMzkjE (minut 7:02)

Font original:   http://jamanetwork.com/journals/jamapediatrics/article-abstract/2604258

Resum de la classe del dia 14

El dia 14 de febrer vam començar la classe parlant de quan comença la postmodernitat. Després de pensar durant uns minuts es va arribar a la conclusió que la postmodernitat comença el 1978 i té molt a veure amb l'arquitectura. Exemple d'això és l'arquitectura de Charles Moore a Itàlia.
També es van mencionar diferents fets que van passar al 1968: els Fets de Maig a París, que van ser un intent de revolució i la Primavera de Praga que va ser un intent d'obertura política al socialisme.

Després d'aquesta introducció vam passar a assignar les preguntes del llibre "La corrosión del carácter" que havia de publicar cadascú a aquest blog.

Una vegada fet tot això vam començar amb la teoria que tocava explicar aquell dia. Vam intentar definir la diferència entre la societat moderna i la postmoderna que és que la societat és postindustrial. Això comporta que les ciutats deixin de tenir fàbriques i en l'àmbit social comporta que hi hagi una desaparició de la classe mitjana encara que la gent estigui més preparada que mai (amb idiomes i títols). Per tant, una economia de serveis genera més gent pobre que la industrial.
Encara que a la història sempre hi ha hagut sistemes d'estratificació la societat de classes postmoderna tendeix a ser més polaritzada que la moderna.
Per últim, amb la part de teoria, vam parlar sobre teories de l'estratificació social, trobem 4 tipus: les teories conflictivistes, les interaccionistes, les funcionalistes i per últim la tesi de Davis i Moore.
Les teories conflictivistes es relacionen amb el marxisme i són totalment contraries a l'estratificació social.
Les interaccionistes, pròpies de Max Weber, afirmen que és un fenomen present a totes les societats i mencionen els tres tipus de poder: l'econòmic, social i econòmic.
Les teories funcionalistes mostren una opinió positiva de l'estratificació social perquè motiven a la gent a desenvolupar tasques necessàries per a la societat que funciona a través d'un ideal meritocràtic.
Per últim, la tesi de Davis i Moore, que diu que aquelles persones que guanyen més que altres ho fan a causa que fan un treball pel qual s'han hagut de preparar durant més temps o per les quals han hagut d'invertir més recursos. Com per exemple, un metge el qual ha hagut d'estudiar més anys que un escombriaire haurà de cobrar més.

Vam acabar la classe fent una mena de reflexió sobre si hauria d'haver-hi un sistema capitalista o no i si seria viable viure en un món sense capitalisme.

Com es relaciona l'ètica del treball de Weber de les formes modernes de treball en equip?

La visió de Weber en quant al treball en equip té connotacions negatives ja que no es pot saber quan es treballa bé o quan es fa malament (donat al fet comentat en l'anterior sessió de sociologia de que els amos otorguen molta més responsabilitat a l'hora d'actuar i el cap no es una figura nítida a la qual imposar certes responsabilitats quan el treball és més positiu o negatiu).

Per què Rose no fou acceptada a les xarxes de treball d'equip?

Perquè la seva cultura de treball ( el ritme, l'enginy, les técniques havien canviat) no era aceptada en el nou model  de treball i per això no va se integrada en la comunicació digital.

9. Quin balanç final fa Sennet de les tècniques de treball en equip?

Sennet diu que el poder està present a les escenes superficials del treball en equip però que l'autoritat està absent.
El que jo entenc d'aquesta afirmació és que en un treball en equip sempre hi ha algú que és considerat com lider però que realment no està liderant, sinó que només se'l veu com superior sense cap raó per ser-ho.

8. Com explica Sennet el xoc cultural patit per Rose?

Sennet explica que el xoc cultural patit per Rose és a conseqüència de l'ètica de treball que es segueix a l'agència de publicitat on comença a treballar Rose. Ella està acostumada a treballar fent unes activitats molt repetitives en les que no ha de posar gaire esforç, les quals li podien produir petita satisfacció. Però l'objectiu principal de treballar al Trout era estalviar diners pel futur. En canvi, a l'agència de publicitat tot canvia, el caràcter d'aquest treball és molt més immediat que l'anterior.

Pregunta 4: Com es tracta la noció de disciplina a les Georgiques?

Tracta d'explicar que el campesí ha de saber el que està fent i s'ha de centrar en el treball, concretament l'agricultura, i que el sentiment que surt d'ell de lluita i guerra l'ha de canalitzar per evitar arruinar-se ell mateix. La solució més adient és que cada persona ha de saber organitzar coherentment el seu temps.

Pregunta 11

1.       Com esdevé el poder sense autoritat un instrument de dominació?

El poder està present en escenes superficials del treball en equip, però l’autoritat està absent, perquè les tècniques modernes de direcció volen escapar de transmetre valors autoritaris. És aquesta falta d’autoritat el que allibera als caps per tal que canviïn, s’adaptin, etc, sense haver de justificar els seus actes. A més permet als caps sense autoritat dominar als treballadors negant el dret a les seves necessitats i desitjos. Això es deu a que parlar amb els caps sobre un augment del salari, o qualsevol altra millora pel treballador es veu com una falta a la disposició de cooperar, ja que el bon treballador no es queixa.

Pregunta 5

      Què pensava realment Weber de la noció d’autodisciplina?

Weber a L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme. va voler mostrar la combinació, no la contraposició, de l’autodisciplina i la creació de si mateix.

Weber creia que el que va dir Hesiode de “no deixar les coses per després” s’invertia en el capitalisme per tornar-se en “has de deixar-ho per després”, i que el que s’havia de deixar per després era el desig de gratificació i realització, deixant de banda la mandra. Però Weber creia que aquesta ètica del treball era un frau perquè l’endarreriment de la gratificació és infinita, i la recompensa no arriba mai.

Capítol 7 pregunta 2

Quina pensa Sennett que és l'experiència més profunda del fracàs?
L'experiència de no poder estructurar una vida personal coherent, no realitzar allò preciós que portem adins; no saber viure sinò merament existir. Per exemple viure per treballar.

Resum classe dia 13 de febrer

El dia 13 de Febrer vam començar a parlar sobre la noció d’Estratificació, de la qual estarem parlant fins al març.

Primerament, van deduir que estratificació ve d’estat que és un terme geològic que es refereix a les parts de la terra, i llavors estratificació fa referència a les parts o capes de la societat. Aquestes divisions poden ser en horitzontal o en vertical. Les diferències horitzontals són de les que parlarem a classe, i les verticals són les diferències dintre de les classes socials per raó de sexe, edat, raça, etc.

I a continuació vam parlar dels set diferents sistemes d’estratificació. El primer el comunal, que ha estat present al llarg de la història. Aquest sistema es caracteritza per no haver fet la revolució industrial i per conseqüència la seva societat està formada per caçadors i recol·lectors. Es torba a l’Àfrica, l’Amazones, etc i són societats més igualitàries, hi ha un cap igual que els altres però amb millor estatus social. És un sistema obert perquè qualsevol que sigui bo hi pot accedir. El segon sistema és el tributari, aquest és mundial i té una elit que s’ocupa de la terra, i una altra classe social, anomenada burocràcia, que s’aprofiten dels camperols que no poden accedir a la burocràcia. Es pot trobar a Xina, Egipte, etc. El tercer sistema és l’esclavista que es troba a occident i està associat amb la nostra civilització. I es basa en l’esclavisme. El quart sistema és el de casta, és un sistema propi de la Índia i es caracteritza perquè la classe social a la que pertanys ve determinada per naixement, neixes i mors en aquest grup, i no et pots casar amb algú que no pertany al teu grup, per això es tracta d’un sistema tancat, i cada classe social es divideix, alhora, en subgrups: brahmanes (sacerdots), ksatriya (guerrers) vaisya (ramaders i comercials) i sudra (esclaus-serfs). Per sota d’aquest grups es troben els delits (intocables). El cinquè sistema d’estratificació és el feudal, propi de l’edat mitjana i es trobava a occident i al Japó. Era una societat agrària i es basava en la possessió de terres. La societat estava dividida en estaments i hi havia alguna forma de pujar, però era molt difícil. El sisè sistema és la classe moderna es troba a occident des del segle XIX i es fonamenta en l’economia, les possessions. Esta vinculat a la indústria i té una mobilitat oberta, això és el que justifica el sistema. No estàs adscrit per naixement a cap classe social i tampoc està sancionat religiosament. La classe social més baixa és el lumpen proletariat, aquest es troben per sota del proletariat i es caracteritzen per què no s’han adaptat bé al sistema productiu. I l’últim sistema és el de la classe post-moderna, és un sistema post-industrial, basat en l’economia i propi d’occident.

Artícle sobre les pressons privades a EUA.

L'article de Fernando Arancón expert en temes geopolítics i econòmics, va ser publicat fa uns mesos a ElOrdenMundial (com ja sabeu algunes, hi tinc certa afinitat i simpatia).

Tracta sobre un tema que vem comentar en el tema passat sobre la recent incorporació d'entitats privades en la gestió de les pressons d'Estats Units. Un dels punts rellevants seria la polémica ética sobre com es pot treure benefici en aquest sector entre d'altres.

També, us convido a seguir aquest mitjà d'anàlisi dirigit per els diferents artícles interesants que es publiquen per entendre com funciona el món.

Link:aquest

Resum dia 7 de Febrer

En el dia d'avui s'ha parlat de diversos temes.

En primer lloc s'ha parlat sobre la oposició de la Filosofia i Sociologia. El primer terme s'enten com la via per poder ser lliure i saber manegar-te en llibertat i en canvi la Sociologia estudia les diferents formes de dominació i falta de llibertats.

Seguidament, hem començat en el nou i tercer tema: l'Estratificació.

Hem reprès l'estat com a gran agent socialitzador (com ja vem fer quan vam parlar d'Aristòtil i Rousseau) pero ara, parlant sobre l'estat Modern, aquest que defineix Weber com aquella comunitat humana que, dins d'un territori reclama per a si el monopoli de la violència física legítima ( clar que aquesta violència no és per al ciutadà, sinó per certa autoritat.). També hem parlat sobre la diferenciació entre l'Autoritat (el poder reconeixible) i el Poder (l'execució d'aquest legítimament o no), també com aquest poder s'implica en l'estat (coerció, persuació i retribució), així com la diferenciació dels tres poders institucionals (legislatiu, executiu i juducial) i Finalment l'anarquisme d'esquerres i de dretes.

En definitiva, com sempre,  parlem de temes polèmics per alguns, irònics per uns altres.

Explicació dia 30 de gener

En la classe d'avui, dilluns 30 de gener, hem estat parlant sobre la pel·lícula: La huella. 
Primer de tot hem parlat sobre l'argument. La pel·lícula va semblar agradar a tothom i la definien com sorprenent. A més, hem esmentat els temes que es debatien: la lluita de classes, l'origen de procedència de cada personatge, la diferència en l'èxit, sexualitat, etc. Una de les preguntes sobre l'argument més interessants per a mí ha estat: Qui guanya realment? Recordo perfectament com dos alumnes (Alba i Carol) han dit que qui guanyava era Milo ja que guanya el que volia aconseguir; però no tothom pensa el mateix, l'Andrea ha dit que de la manera que guanya, per a ella és perdre: guanya pagant un preu molt gran, la vida.
Més tard el Jordi ens ha repartit dos articles que parlaven sobre el film. El primer ha estat el de Willow Pond, abril 1973. Personalment jo destacaría tres parts de l'article: en primer lloc, quan diu que hi ha un contrast entre les classes i mostrar que l'intel·lectual, perque és intel·lectual, creu ser mentalment superior al no-intel·lectual; en segon lloc la comparació amb Marilyn Monroe, ja que aquesta només destacava quan tenia una càmera al davant; i, en tercer lloc, que per a mí és molt interessant, el destí paradoxal del director, ja que la pel·lícula va tenir moltes nominacions del actors en els premis Oscars, però va ser la última en grabar.
En el segon article hem llegit tractava sobre quatre afirmacions del Manifest Comunista que podem relacionar amb l'argument de la pel·lícula; i més tard hem llegit les teories marxistes de la lluita de classes que es reflecteixen en el film que eren cinc.
I aquesta ha estat la classe d'avui.
:)

Capítol 5: Quina fou la dificultat fonamental de Rose en el món de la publicitat?

La dificultat fonamental per a Rose va ser que el seu rendiment com persona (èxits o fracassos) era molt més important en la ciutat, Sempre tenia la sensació d'estar a prova i mai sabia realment on es trobava.
Rose deia "el truco consiste en no dejar que nada se te pegue", això es pot interpretar com que en el món de la publicitat has de ser totalment individualista i aliè als demès. T'has de limitar a fer el que has de fer exitosament i res més. Però això no era el que ella esperava, i per ella va ser tal dificultat que va decidir marxar per tornar al Trout.

7. Per què parla Sennet d’una polarització provocada pel nou règim laboral?

Penso que Sennet fa referencia a la polarització perquè avui dia el règim laboral crea unes diferències molt grans entre els guanys dels treballadors, és a dir, trobem a un petit percentatge de la població que guanya molts diners i tota la resta que guanya molt poc en comparació.

És el que els economistes Robert Frank i Phillip Cook anomenen <<el-ganador-se-lo-lleva-todo>> perquè realment, segons el que jo entenc del llibre, no hi ha una part de la població que guanyi una quantitat de diners mitjana sino que o guanyen molt o guanyen molt poc.

Pregunta 3 capítol 5:

Qui és Julien Sorel?
És un personatge de la novel•la Vermell i Negre de Stendhal, publicada en 1830. La característica que té relació amb aquest llibre és que és un jove que ràpidament canvia la seva posició social. Primerament es un fill d'un fuster, que és menyspreat per la seva familia per l'amor als llibres que ell té. El sacerdot del poble li ensenya llatí i així comença a ascendir en l'escala social. Deixa la seva condició de proletari per convertir-se en clergue. Finalment acaba sent part de la noblesa a causa de que es casa amb la filla d'un marquès que està bojament enamorada d'ell.

Pregunta 5: Quin component emocional impulsa a la gent per arriscar-se?

L'impuls emocional que impulsa a la gent a arriscar-se és cultural. A la nostra cultura el risc es caracteritza perquè no moure's és sinònim de fracàs, i l'estabilitat una mort en vida. Per això quedar-se quiet és quedar-se fora del joc. El que importa d'arriscar-se és que ja hem decidit marxar, i és en aquest moment quan ve el "subidón".
Arriscar-se és com un viatje, i normalment el pasatger té un destí a la ment. Però com ja he dit abans, el que importa d'arriscar-se no és el destí, sinò l'acte de marxar.

9. Quin és el nou problema de la gent de la mitjana edat en la nova cultura del treball?

 Es troben en una situació de deriva anacrònica dins del nou ordre laboral. Aquesta nova cultura xoca amb la vida de molta gent de mitjana edat on cada vegada són més refusats pels "entrepreneurs" que prefereixen a una soldadesca més jove, barata i que no es lamenti gaire. En definitiva, fan nosa.

D'aquesta manera l'empresa és més eficient i "flueix" millor pel mercat lliure on estan a l'aguait de grans oportunitas, progressos i avenços arran de les noves tendencies actuals del benchmarking, empowerment, outsourcing... paraulotes posmos de l'administració

Capítol V. Qüestions 5 i 8.

5. Què explica "el jugador" de Dostoievski?
La obra de Dostoievski ens explica la història de Aleksei Ivánovich i com, per una promesa d'amor, s'introdueix a l'arriscat món de la ruleta russa. Per amor ho arrisca tot però s'acaba convertint en un home ric. Però tot aquest risc resulta frustat al veure's abandonat per la dona per qui havia arriscat tant. Considero que Sennet utilitza la situació que descriu Dostoievski per a que el lector se'n adoni de el que més endavant explica, que l'home necessita arriscar i sobretot molt més si veu que pot guanyar tant.

8. Quina explicació sociològica dóna Sennet a l'imperatiu del risc?
Sennet ens explica que l'ésser humà té una necessitat d'arriscar-se encara que no sapiga què pot perdre i què pot guanyar. Necessita el mer fet de "sortir del port encara que desconegui el destí" perque es considera pitjor que el no moure's. Normalment ens penedim més del que no hem fet i el que podria haver passat que no pel que hem fet i no ha sortit bé.

Sessió del dimarts 30 de Gener

Sessió del dimarts 30 de Gener

La classe del dimarts 30 vam treballar la sociologia de l’educació. Aquesta sociologia tracta dels sistemes educatius creats a cada societat per transmetre, no solament coneixements, sinó també els seus valors i les seves habilitats.

Vam estar utilitzant com a material, un document de SlideShare, i vam veure diferents punts d’aquest tipus de sociologia com les teories  dels funcionalistes i els marxistes, l’èxit i el fracàs escolar, i l’evolució del sistema educatiu a Espanya.

Pregunta 1. Com pensa Sennet que s’interpreta la noció de classe als Estats Units?

Pregunta 1. Com pensa Sennet que s’interpreta la noció de classe als Estats Units?

Sennet considera que les persones dels Estats Units realment no saben en la classe social en la que es situen, sinó que s'ubiquen en la que ells creuen segons la seva opinió. D’aquesta manera es mostra l’individualisme dels americans, ells necessiten situar-se en una classe específica pel simple fet de que ser-hi els farà obtenir una visió concreta per a la resta.

L’autor compara aquesta noció de classes amb la que existeix a Europa, on les classes d’una societat no es determinen a partir de “com de bo ets”, sinó que estan concretades a partir del lloc de treball.

Pregunta 3: què caracteritzava la vida de la fleca fa 25 anys?

La fleca olorava a suor i a dins feia moltissima calor. Tots els treballadors d'aquesta deien que el seu treball demanava molt esforç i dedicació perquè el pa sortís bé. A més, dedicaven estona de la seva nit en la producció, el que significava menys temps per poder veure la familia. Això suposava que prenien el seu treball com a dur i sacrificant, i en aquesta situació la sensació de "classe" augmenta. Tots els treballadors eren grecs, el que feia que s'animéssin entre ells sense necessitat de dir-ho. Tenien la sensació de pertanyença tan gran fins al punt que es sobreentenia que ser un bon treballador de la fleca significava ser un bon grec.

Pregunta 6: Quin és el canvi fonamental entre l’antiga i la nova fleca?

El canvi fonamental entre l'antiga i la nova fleca és que el capatàs és negre, cosa que sorprèn una mica al haver llegit que la comunitat negra era considerada inferior a qualsevol altra a l'antiga fleca.
Penso que amb aquest fet es vol demostrar que aquestes idees sobre la relació raça-valor de les persones s'han deixat al passat, a l'antiga fleca.

Pregünta 5: Què pensa Rodney Everts de l'organització moderna? Com valora Sennet la seva figura?

Rodney Everts és un dels directors de la panaderia, a la qual va arribar gràcies al seu esfroç i dedicació.
A ell li molesta la forma cega en la que treballen ara, però també compren que la falta de tècnica dels treballadors no és culpa d'ells. A més, la moajoria dels treballadors només estàn a la panaderia al voltant de dos anys, cosa que també li fa ràbia, perquè pensa que si l'empresa pagués millor als treballadors, ells voldrien treballar allà més temps. Per últim, tampoc li agrada l'horari flexible ja que diu que l'utilitzen com una compensació del treball mal remunerat.
A Sennet Rodney l'entusiasma, sobretot perquè diu que tots aquests problemes s'acabaríen si els treballadors fóssin els amos de la panaderia.

Quina relació existeix entre ètnia i classe social?

Els americans tendeixen a identificar-se a ells mateixos segons la seva ètnia quan els pregunten per la seva classe social. Per a ells la seva classe social implica la valració d'ells mateixos, a diferència dels europeus, que la seva classe social ve determinada pel poder adquisitiu. La identitat ètnica ajuda als idalians de la fleca (en aquest cas) a identificar la seva possició social.

Pregunta número 7 del capítol 4 de La Corrosión del Carácter

Quines conseqüències negatives té la facilitat del mecanisme de la fleca?
Bàsicament els treballadors actuals ja no saben com fer el pa, només apreten uns quants botons. De fet, tampoc saben que fer si l'ordinador amb el que treballen s'espalla (això és el que Sennet anomenaria per baix nivell de tècnica). A més, Sennet anyadeix que els treballadors tenen, també, un baix nivell de solidaritat.
Es pot veure clarament que els treballadors actuals han perdut part de la seva identitat ja que no es senten panaders com a tal (senten el mateix sentiment d'afecte per una màquina que fa pa a una que cus). Sumant-li tot el que Sennet explica de la alienació dels treballadors en la era automatitzada, etc.

Perquè els ordinadors poden acabar constituïnt un mecanisme d'alienació?

• L'ordinador com a nou company digital de feina, inhibeix durant bona part de l'hora laboral al treballador. L'ordinador comporta que l'empleat desconegui el funcionament del procés de produció fet que provoca un desenteniment del que fa. En formar part d'un encaix mecànic, rellevar el seu potencial humà i la manca de col·laboració entre els treballadors, fan que perdin consciència del que són (és a dir, del que fan) i es situin deshumanitzats i aïllats de la realitat.