L'impuls emocional que impulsa a la gent a arriscar-se és cultural. A la nostra cultura el risc es caracteritza perquè no moure's és sinònim de fracàs, i l'estabilitat una mort en vida. Per això quedar-se quiet és quedar-se fora del joc. El que importa d'arriscar-se és que ja hem decidit marxar, i és en aquest moment quan ve el "subidón".
Arriscar-se és com un viatje, i normalment el pasatger té un destí a la ment. Però com ja he dit abans, el que importa d'arriscar-se no és el destí, sinò l'acte de marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada