El dia 14 de febrer vam començar la classe parlant de quan comença la postmodernitat. Després de pensar durant uns minuts es va arribar a la conclusió que la postmodernitat comença el 1978 i té molt a veure amb l'arquitectura. Exemple d'això és l'arquitectura de Charles Moore a Itàlia.
També es van mencionar diferents fets que van passar al 1968: els Fets de Maig a París, que van ser un intent de revolució i la Primavera de Praga que va ser un intent d'obertura política al socialisme.
Després d'aquesta introducció vam passar a assignar les preguntes del llibre "La corrosión del carácter" que havia de publicar cadascú a aquest blog.
Una vegada fet tot això vam començar amb la teoria que tocava explicar aquell dia. Vam intentar definir la diferència entre la societat moderna i la postmoderna que és que la societat és postindustrial. Això comporta que les ciutats deixin de tenir fàbriques i en l'àmbit social comporta que hi hagi una desaparició de la classe mitjana encara que la gent estigui més preparada que mai (amb idiomes i títols). Per tant, una economia de serveis genera més gent pobre que la industrial.
Encara que a la història sempre hi ha hagut sistemes d'estratificació la societat de classes postmoderna tendeix a ser més polaritzada que la moderna.
Per últim, amb la part de teoria, vam parlar sobre teories de l'estratificació social, trobem 4 tipus: les teories conflictivistes, les interaccionistes, les funcionalistes i per últim la tesi de Davis i Moore.
Les teories conflictivistes es relacionen amb el marxisme i són totalment contraries a l'estratificació social.
Les interaccionistes, pròpies de Max Weber, afirmen que és un fenomen present a totes les societats i mencionen els tres tipus de poder: l'econòmic, social i econòmic.
Les teories funcionalistes mostren una opinió positiva de l'estratificació social perquè motiven a la gent a desenvolupar tasques necessàries per a la societat que funciona a través d'un ideal meritocràtic.
Per últim, la tesi de Davis i Moore, que diu que aquelles persones que guanyen més que altres ho fan a causa que fan un treball pel qual s'han hagut de preparar durant més temps o per les quals han hagut d'invertir més recursos. Com per exemple, un metge el qual ha hagut d'estudiar més anys que un escombriaire haurà de cobrar més.
Vam acabar la classe fent una mena de reflexió sobre si hauria d'haver-hi un sistema capitalista o no i si seria viable viure en un món sense capitalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada