dimarts, 28 de febrer del 2017

Estratificació horitzontal

Avui a la sessió de sociologia hem seguit amb el tema de l'estratificació social. A diferència de les sessions anteriors, hem fet una estratificació horitzontal i no vertical. I com es fa una estratificació horitzontal? Classifiquem la humanitat per raçes, si es que existeixen? Ho fem per ètnies? O és que som tots iguals i les diferències entre faccions són només respostes d'adaptació del cos al medi on vivim?
Per tractar aquest tema hem utilitzat uns fragments d'un escrit del antropòleg Marvin Harris on parla de les raçes, la seva antiguitat, pigment de la pell, etc. En el fragment de Harris destaca l'afirmació de que les variants que normalment utilitzem per classificar a les persones dins d'una raça no tenen ninguna durabilitat en el temps ni fiabilitat ja que totes es poden trobar presents en qualsevol raça. Per tant, la classificació actual queda totalment obsoleta. Queda clar, després de l'anàlisi, que som barrejes de persones de diferents parts del món. Així que, podem concloure que la classificació actual es una classificació de caire cultural, no biològic. Harris aporta l'exemple dels negres d'EEUU i deixa clar que un negre pot tenir faccions indistingibles a les d'un blanc i viceversa. Al igual que la gent considerava (o considera) que un fill d'un pare negre i una mare blanca segueix sent negre encara que ara ho sigui només un 50 per cent. A més, dona alternatives a aquest tipus de cànon per classificar i proposa per exemple, classificar segons grup sanguíni o segons la sensibilització del gust al PTC.
En el fragment que parla sobre la pigmentació de la pell, Harris explica que la tendència natural de la nostra pell es de ser morena donat a la necessitat de vitamina D que només es troba al sol i al peix. La pell, llavors, ha de buscar l'equilibri entre el grau de pigmentació de la pell segons les seves necessitats (si no tens carències de vitamina D ni calci i estàs molt exposat al sol, tindràs un alt grau de pigment a la pell, però si vius a l'interior a una latitud més alta on el sol no és tan freqüent, la teva pigmentació serà més clara o fins i tot desenvoluparàs taquetes a la cara per sensibilitazar a la pell a a la poca exposició solar).
Després d'aquest anàlisi sobre els diferents grups d'humans i les seves característiques podem concloure que el nom que reben avui en dia aquests grups és el d'ètnia (comunitat que comparteix trets culturals, fenotípics i que té consciència de pertànyer al mateix grup).
Finalment, hem acabat la sessió debatint si es podria anomenar la comunitat catalana com una ètnia independent de l'espanyola.
Pd: no sé si he de plasmar la meva opinió sobre el debat que ha quedat obert però jo no afirmaria el poble català com a ètnia si m'ho preguntessin pel carrer. Però donat que coincideix amb la definició objectiva del terme sembla llògic afirmar-ho deixant de banda ideologies.

4 comentaris:

  1. La idea és que sempre aprofiteu per plasmar la vostra opinió! De fet, ja posats, en donaré la meva: és clar que es pot parlar d'una etnia catalana, però no és pas l'única que hi ha a Catalunya ...

    ResponElimina
  2. L'unica etnia que hi ha a Catalunya vols dir?

    ResponElimina
  3. Jo diria que l'etnia catalana com a única etnia própiament catalana és excloure a una resta de catalans. Així que sí, es pot parlar de varies étnies catalanes, però hem arribat a un punt de cosmopolitisme a les ciutats que dificilment es pot diferenciar les étnies i acaba siguent algo únicament personal.

    ResponElimina
  4. En una situació cosmopolita, ser espanyol o ser català no és gaire cosa; hi ha possibilitats d'identitats molt més plurals, ara bé, no a tot arreu hi ha aquesta situació cosmopolita

    ResponElimina