Comentari de l'article del moodle: Condició femenina i progrés

Rita Laura Segato constata que
la relació entre l'augment o
disminució de la violencia con-
tra les dones és directament
proporcional allà on els estats
fracassen (corrupció, crimina-
litat, monopoli de la violència)
Afirma que arribats a aquest
punt, les dones esdevenen el
punt de mira com a formes de
dominació i sobirania. Tota
aquesta situació, afirma Laura
Segato, arriba a pensar que ens
trobem en un punt paradòxic ja
que es suposa que la moral i la
ètica d'Occident sempre progre-
ssa ( i és clar que no està
progressant perquè l'estat no
es fa cura de la seguretat de
les vides de les dones del seu
país).
Així que, l'autora reflexiona
sobre si realment el camí que
està seguint la societat (el
de la modernitat) és el bó i
complaent per a tots.
Seguint el fil argumentatiu,
l'antropologa questiona el fet
que realment la solució no es
buscar bones polítiques en pro
de les dones, sinó canviar de
rumb el camí de la societat o,
fins i tot, canviar el tipus
de societat en el qual vivim.
El dessolador exemple de Cuidad
Juárez mostra com s'utilitza
el maltracte contra les dones
com a mitjà de comunicació per
transmetre el missatge de poder
de dominació. Justifica aquests
actes pel fet que es troba
imposat en la societat el mandat
de la masculinitat (en una es-
tructura patriarcal). Aquest
fet determina als homes a fer
un espectacle de les seves
potencies davant els espectadors
(de manera continuada per poder
garantitzar el seu estatus el
qual es troba damnificat per
conseqüències d'un estat en
via de fracàs, entre altres
coses perquè aquest mateix
estat es criminalitza, o fa
 del crim quelcom instituto-
nacionalitzat)i això es
generalitza a tots els àmbits.
Més tard parla de que per sor-
tir del mandat masclista els
primers en reaccionar han de ser
els homes conscientciant-se de
que ells són les primeres víc-
times.
Seguint l'entrevista, l'escrip-
tora introdueix el terme femi-
genocidi (assassinats de dones
que no es produeixen per raons
relacionals) i relaciona la
tracta de dones amb el neoli-
beralisme i el control de les
migracions (tots aquests as-
pectes s'han d'entrendre d'una
manera global per no caure en
tòpics de supremacia estatal).
Finalment parla de les lleis
i del poder judicial (les lleis,
diu, busquen persuadir  a la
societat encara que no hi ha-
gin reals canvis de comporta-
ments o impactes en la vida de
les persones ni en la seva ma-
nera de pensar).
Acaba concloent que potser cal
deixar pas a les formes políti-
ques de les dones en aquesta era
de canvis per encaminar-nos a
noves formes de relacions entre
els individus i diferents ma-
neres de entendre la vida.