Nacionalisme

L'anterior sessió de sociologia, va ser al voltant del nacionalisme.
En primer lloc, com que a la classe anterior vem tractar l'étnia, vem definir diferents dimensions al voltant d'aquesta concepció: Què és la nació?, què és la pàtria?, què és l'Estat?, i, finalment, què és el nacionalisme?
Ja definides aquestes nocions, vam trractar més a fons el tema del nacionalisme. Vem veure que en el món hi ha diferents moviments nacionalistes, alguns d'aquests no tenen un Estat definit i esta dividit en diferents estats (Kurdistan), altres formen part d'un Estat però és un grup minonitari (Rogingya) i altres que són la força majoritaria en un estat (França).
Seguidament vem dividir l'unió d'una étnia en diferents concepcions ideologiques que hi han:
Des del liberalisme en la nacionalisme s'identifica en la formació d'un contracte social comú tot i per garantir la llibertat individiual. En el conservadurisme, el nacionalisme serveix com a garant de la família i de l'ésglesia, la tradició com a punt d'unió. Des del socialisme el nacionalisme es serveix com a força propulsora de la classe social i l'unió dels pobres. I des del nacionalisme és l'exaltació d'un poble (Nació) d'un territori determinat.
Hi han diferents teories que indentifiquen el sorgiment del nacionalisme en diferents etapes per fets diversos:
El francès Gellner veia que les nacions van sorgir quan el poble va alphabetitzar-se, quan l'educació va anar extenent-se arran de la industralització, ja que com tots aprenien d'uns mateixos textos, tots tenien una forma de pensar mínimament comuna que els unia.
Pel canadenc MCLuham, els nacionalisme sorgeixen arran de l'invensió quan els textos (pocs per extensos) van anar difonent-se, que és també quan es van anar formant els grans regnes a Europa.
Pel britànic Giddens, el nacionalisme és un fenòmen psicològic que forma una comunitat imaginària per aconseguir certa autonomnia i diferenciació.
Per l'esànyol Manuel Castellds el nacionalisme és una reacció a la globalització, per integrar i mantenir el trets indentificatius de la comunitat.
Finalment, V.I Uliànov, creia que el nacionalisme és una creació del a burgesia per a dividir a la classe obrera i que l'unió dels pobles formava l'unió de les nacions, l'internacionalisme.

Jo penso que el nacionalisme pot semblar irracional com a una teoria que per pur romanticisme promou l'exaltació d'una comunitat, però contextualitzant el fets històrics puc entendre i compendre fets que han fet aprupar a una comunitat i realçar-la (penso en la Cuba de Fidel, Sankara a Burkina Faso, en La Jugoslavia de Tito, en la Nasser de Egipte, De Gaulle a França...) Tots a prova d'una acció brutal contra la seva comunitat van intentar liderar el seu país amb un nacionalisme econòmic i social potent i tots aquests tenen sentit de  ser-hi perquè van patir accions extrangeres que empitjoraven  la vida d'aquella comunitat, per tant, trobo justificació si el nacionalisme ve arran d'una problemàtica opresora econòmica i cultural. Que aquest sigui alliberador i porti la justicia social.