La paradoxa consisteix en que la societat busca acabar amb les rutines monótones mitjançant institucions flexibles, però aquesta flexibilitat el que provoca és un pitjor equilibri social per diferents motius:
- La simplificació organitzacional (Reinvenció discontinua de les institucions) que tracta de una corporació menys burócrata, però amb una reducció de plantilla*.
-La desregularització del treball (Especialització flexible) canvi continu de treball perquè no et trobis monótom i ser més eficient**, ja sigui en quan al salari o acomiadaments com amb una motivació per la necessitat de mantenir-se a la feina.
- La Aparent descentralització del poder (Concentració sense Centralizació) que provoca una jerarquització més desigual entre els pocs directors i els treballadors.
Consideracions:
*El que Provoca una major demanda del treball amb un augment de competència amb tots els seus problemes. El que Marx en deia "Exèrcit Industrial de reserva" un atur estructural propi del capitalisme preKeynesianista i que recuperà força amb la crisi del petroli fins els nostres dies.
**Això pot provocar un gran estrés pel canvi de rutina i, en la meva opinió, una deficiència productiva, ja que el desconeixement d'una tasca necessita ser ensenyada i a més perds l'experiència quan canvies de treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada