M'agradaria poder comentar una mica amb vosaltres un punt interessant que he trobat plantejat al llibre de Sennet. L'impediment del desenvolupament del caràcter per part de la rutina. Al llibre ens introdueix aquest concepte amb dos punts de vista; el del enciclopedista Diderot i el del teòric Smith. Dierot defensa que la rutina és quelcom positiu ja que seria una mena de memorització i Smith la descriu com quelcom negatiu ja que esmussa la ment. Sennet explica que a la societat actual l'opinió envers aquesta dualitat s'ha decantat cap a la de Smith i diu que aquesta societat te una voluntat de canviar-ho (la rutina implantada).
A mi, la idea proposada per Sennet de que la divisió del treball (i la rutina que aquesta comporta) aplaca el nostre caràcter (i amb ell, sentiments espontanis com la solidaritat) em va fer entendre part de la personalitat de la societat d'avui dia. Crec que nomès observant els comportaments col•lectius, te'n adones que la gent funciona segons les rutines establertes i que no hi ha cap tipus d'estimulador del caràcter dins la societat. Això provoca generacions i generacions d'individus als quals durant tota la seva vida, des dels seus agents socialitzadors, nomès reben pautes i rutines a complir (planificació del temps i determinació de l'espai) que fan al caràcter d'aquest individu que es quedi reclòs a un racó i el fan convertir-se en quelcom totalment predictible i uniforme (amb els mateixos gustos, pensaments... que tots els altres).
Aquestes conclusions tan pesimistes a les que he arribat nomès son opinions personals, però opinions que volia compartir per veure els punts de vista aliens.
Gràcies.
segurament això és així. La cultura moderna és essencialment uniformadora, cosa que, des d'un punt de vista filosòfic, constitueix el tema principal de la filosofia de Nitzsche. Un de les coses que la civilització moderna no recull de la tradició antiga és aquesta importància de formar el caràcter
ResponElimina