Comentari sobre la rutina (inspirant-me en el text de l'Andrea)

 Fins a un cert punt, la vida rutinària és positiva. La rutina permet mantenir una calma, una funcionalitat productiva i un pla de futur de vida. No només hi ha la rutina en el àmbit social, la trobem a la pròpia natura. Biològicament funcionem rutinàriament i quan suceeix un canvi , o ens adaptem o cessem. La pròpia vida és un procés cíclic: naixem, creixem, ens reproduïm i morim. I també passa a nivel astronòmic, la terra dona cada any la volta al Sol, així durant milers, milers i milers d'anys fins que algun dia es produeixi una Supernova😁... com si d'una harmònica rutina es tractés....

Però clar, els humans sóm tipus estranys, volem trencar les regles de joc i sobrepassar el que la natura ens implanta. I es quan aquí apareix la paradoxa, cito textualment: " L'home és un animal de costums, però no hem d'oblidar que la costum  mata l'home". L'home necessita mantenir una vivacitat i ser beligerant amb la rutina per progressar, però sense perdre virtualitat i tenint present que es pot fracassar. El canvi... aquell vell enemic de la quotidianitat, és per l'home una necessitat per a evolucionar (i de vegades retrocedir),

El canvi comporta conseqüentment a una rutina, fins que  l'individu desperti devocions de revolució i porti altrament a una nova rutina amb un altre planning de vida... i així conseqüentment.

Quan la rutina ens fragmenta interiorment i notem que perdem el temps, és un clar avís que ens l'hem d'enginyar per acabar amb la nostra vida quotidiana!