Esquema: Contraposició de les formes de capitalisme

Pregunta 4: Fes un esquema mostrant la contraposició entre les dues formes de capitalisme. Quin és el punt feble de cadascuna?

Dins d'aquest capítol apareixen dues formes de capitalisme, introduïts pel banquer francès Michel Albert, dividint així les economies polítiques de les nacions avançades. A continuació veurem la contraposició:

- El model "renà" (o capitalisme d'estat): Apareix des de fa un segle als Països Baixos, Alemanya i França. És un model on sindicats i empreses comparteixen un mateix poder mentre l'Estat del Benestar proporciona pensions, educació i prestacions sanitàries als més desfavorits. Ha estat utilitzat a Itàlia, Japó, Noruega, Suècia, Dinamarca i a Israel. (Aquest model presenta, en general, més obligacions en l'àmbit de les institucions econòmiques).

- El model "angloamericà": És l'actual al Regne Unit i als Estats Units. Aquest ofereix la possibilitat de tenir lliure mercat. En l'àmbit de l'economia hi ha una subordinació de la burocràcia estatal, i la seguretat la proporciona el Govern (tot i que s'afluixa degut al sistema de l'economia del mateix model).

Tot i que presenten moltes contraposicions, podem dir que en l'àmbit del mercat, funcionen tots dos models amb la mateixa flexibilitat.

Com a punt feble de cada un d'aquests models de capitalisme podríem dir que dins del model renà, la gran amenaça és per part de la manca de treball que pot existir, mentre que en el model angloamericà, tot i haver desocupació, existeix una gran desigualtat als salaris, el que pot originar una societat de dues classes.

Opinió sobre el 3r capítol

En aquest tercer capítol del llibre trobem una explicació a com han reaccionat les institucions en enfront dels mals de la rutina que un empleat creant unes noves formes d'organització basades en la flexibilitat com a comportament per a la llibertat humana.
A mi no m'ha semblat un capítol gaire interessant però això és cosa de gustos, penso que utilitza un vocabulari bastant elaborat i potser aquesta ha estat una de les raons per les quals se m'ha fet més difícil la lectura.
Espero que als següents capítols es continuï amb l'història de Rico i Enrico perquè aquella part del llibre m'entretén molt més i és realment fàcil d'entendre i de treure conclusions.

Què és concentració sense centralizació?

És una forma d'organització de les empreses en què la direcció només fixa beneficis i objectius i deixa que altres grups inferiors de dins de la empresa escolleixin la manera d'assolir aquests. D'aquesta manera, es canvia la típica estructura de jerarquització per una en la qual hi ha petits grups, no un gran grup de treballadors. Això fa que hi hagi una gran intensitat de treball a tots els grups.

Què significa Davos? Què caracteritza els seus homes?

Davos és un poble situat als alps de Suïssa on durant una setmana cada any (la setmana del For Econòmic Mundial) s'allotgen els homes més poderosos del món. Aquests homes són gent del nivell més alt, que tenen por de ser exclosos d'aquesta reunió. La majoria dels homes no eren igual de rics i poderosos quan van entrar que com quan van sortir, sinó que "van arribar" a aquell nivell. Són homes que es senten còmodes amb el capitalisme i per això tenen la capacitat de despendre's del passat, i la seguretat per acceptar la fragmentació. I están a favor del progrés i dels avanços tecnológics. Una de les persones més conegudes que participa a Davos és Bil Gates.

Què és la especialització flexible?

És un dels aspectes flexibles pels quals una societat està composta, a més de ser fruit de la inestabilitat de la demanda.
Aquest sistema polític-económic trenca amb els anteriors i el que busca és una producció variada en el mínim espai de temps (és a dir, més productes en menys temps, més ràpidament). És justament el contrari al sistema conegut com fordisme (treball en cadena). En aquest sistema es creen grups de producció especialitzada per facilitar arribar a l'objectiu marcat.

Aquetses són les característiques d'aquest sistema flexible:
-Noves tecnologíes (per obtenir més rapidesa i millor comunicació)
-Grups de treballs petits (s'han de prendre moltes decisions amb rapidesa i determinació)
-La demanda social és la que determina l'estructura interna.

Quina és la paradoxa de la flexibilitat?

La paradoxa consisteix en que la societat busca acabar amb les rutines monótones mitjançant institucions flexibles, però aquesta flexibilitat el que provoca és un pitjor equilibri social per diferents motius:

- La simplificació organitzacional (Reinvenció discontinua de les institucions)  que tracta de una corporació menys burócrata, però amb una reducció de plantilla*.

-La desregularització del treball (Especialització flexible) canvi continu de treball perquè no et trobis monótom i ser més eficient**, ja sigui en quan al salari o acomiadaments com amb una motivació per la necessitat de mantenir-se a la feina.

- La Aparent descentralització del poder (Concentració sense Centralizació) que provoca una jerarquització més desigual entre els pocs directors i els treballadors.


Consideracions:

*El que Provoca una major demanda del treball amb un augment de competència amb tots els seus problemes. El que Marx en deia "Exèrcit Industrial de reserva" un atur estructural propi del capitalisme preKeynesianista i que recuperà força amb la crisi del petroli fins els nostres dies.

**Això pot provocar un gran estrés pel canvi de rutina i, en la meva opinió, una deficiència productiva, ja que el desconeixement d'una tasca necessita ser ensenyada i a més perds l'experiència quan canvies de treball.

Què vol dir "reinvenció continua de les institucions?

La reinvenció continua de les institucions és un fenòmen que es dona en les estructuracions de les institucions en forma de xarxa (i no en forma piràmidal). Es dona bàsicament perque el tipus de relacions en la estructuració en xarxa son dèbils i renovables, per tant, una part de la institució pot ser eliminada sense que la institució surti perjudicada. Aquesta eliminació d'una part de la corporació es fa amb l'objectiu de la eficiència i una major producivitat per part de la empresa, encara que segons Sennet aquest fenòmen és només una màscara per poder despatxar a certs treballadors dispensables i que, a més, els objectius pels qual es porta a terme, gairebé mai s'assoleixen.

Llicó de lògica

La rutina, mata a l'home. És una afirmació indiscutible, però no menys que la manca de rutina mata l'home. Igualment indiscutible. El Sergi us ho va explicar l'any passat. En un condicional, si el conseqüent és vertader, el condicional és vertader, així doncs qualsevol afirmació que tingui com a conseqüent l'afirmació de la mortalitat humana és vertadera.

Comentari sobre la rutina (inspirant-me en el text de l'Andrea)

 Fins a un cert punt, la vida rutinària és positiva. La rutina permet mantenir una calma, una funcionalitat productiva i un pla de futur de vida. No només hi ha la rutina en el àmbit social, la trobem a la pròpia natura. Biològicament funcionem rutinàriament i quan suceeix un canvi , o ens adaptem o cessem. La pròpia vida és un procés cíclic: naixem, creixem, ens reproduïm i morim. I també passa a nivel astronòmic, la terra dona cada any la volta al Sol, així durant milers, milers i milers d'anys fins que algun dia es produeixi una Supernova😁... com si d'una harmònica rutina es tractés....

Però clar, els humans sóm tipus estranys, volem trencar les regles de joc i sobrepassar el que la natura ens implanta. I es quan aquí apareix la paradoxa, cito textualment: " L'home és un animal de costums, però no hem d'oblidar que la costum  mata l'home". L'home necessita mantenir una vivacitat i ser beligerant amb la rutina per progressar, però sense perdre virtualitat i tenint present que es pot fracassar. El canvi... aquell vell enemic de la quotidianitat, és per l'home una necessitat per a evolucionar (i de vegades retrocedir),

El canvi comporta conseqüentment a una rutina, fins que  l'individu desperti devocions de revolució i porti altrament a una nova rutina amb un altre planning de vida... i així conseqüentment.

Quan la rutina ens fragmenta interiorment i notem que perdem el temps, és un clar avís que ens l'hem d'enginyar per acabar amb la nostra vida quotidiana!

Impediment del desenvolupament del caràcter per part de la rutina

M'agradaria poder comentar una mica amb vosaltres un punt interessant que he trobat plantejat al llibre de Sennet. L'impediment del desenvolupament del caràcter per part de la rutina. Al llibre ens introdueix aquest concepte amb dos punts de vista; el del enciclopedista Diderot i el del teòric Smith. Dierot defensa que la rutina és quelcom positiu ja que seria una mena de memorització i Smith la descriu com quelcom negatiu ja que esmussa la ment. Sennet explica que a la societat actual l'opinió envers aquesta dualitat s'ha decantat cap a la de Smith i diu que aquesta societat te una voluntat de canviar-ho (la rutina implantada).
A mi, la idea proposada per Sennet de que la divisió del treball (i la rutina que aquesta comporta) aplaca el nostre caràcter (i amb ell, sentiments espontanis com la solidaritat) em va fer entendre part de la personalitat de la societat d'avui dia. Crec que nomès observant els comportaments col•lectius, te'n adones que la gent funciona segons les rutines establertes i que no hi ha cap tipus d'estimulador del caràcter dins la societat. Això provoca generacions i generacions d'individus als quals durant tota la seva vida, des dels seus agents socialitzadors, nomès reben pautes i rutines a complir (planificació del temps i determinació de l'espai) que fan al caràcter d'aquest individu que es quedi reclòs a un racó i el fan convertir-se en quelcom totalment predictible i uniforme (amb els mateixos gustos, pensaments... que tots els altres).
Aquestes  conclusions tan pesimistes a les que he arribat nomès son opinions personals, però opinions que volia compartir per veure els punts de vista aliens.

Gràcies.

Nega, Postmodernitat, Leyre Pajín, René, Piolet, Credibilitat, Estandart, Kuala Lumpur, Polanski, Hollywood Babylonia, CdeCiencia, Cercle Polar, Generatiu, Taosime, Gravitacional, Cali, Cúmul, Abisme, Piolet, Corvín Mátyás.

El blog em funciona be

principi

Si fos Franco hagués pogut inaugurar un embassament, com que no ho soc, inauguro aquest bloc