Estratificació horitzontal

Avui a la sessió de sociologia hem seguit amb el tema de l'estratificació social. A diferència de les sessions anteriors, hem fet una estratificació horitzontal i no vertical. I com es fa una estratificació horitzontal? Classifiquem la humanitat per raçes, si es que existeixen? Ho fem per ètnies? O és que som tots iguals i les diferències entre faccions són només respostes d'adaptació del cos al medi on vivim?
Per tractar aquest tema hem utilitzat uns fragments d'un escrit del antropòleg Marvin Harris on parla de les raçes, la seva antiguitat, pigment de la pell, etc. En el fragment de Harris destaca l'afirmació de que les variants que normalment utilitzem per classificar a les persones dins d'una raça no tenen ninguna durabilitat en el temps ni fiabilitat ja que totes es poden trobar presents en qualsevol raça. Per tant, la classificació actual queda totalment obsoleta. Queda clar, després de l'anàlisi, que som barrejes de persones de diferents parts del món. Així que, podem concloure que la classificació actual es una classificació de caire cultural, no biològic. Harris aporta l'exemple dels negres d'EEUU i deixa clar que un negre pot tenir faccions indistingibles a les d'un blanc i viceversa. Al igual que la gent considerava (o considera) que un fill d'un pare negre i una mare blanca segueix sent negre encara que ara ho sigui només un 50 per cent. A més, dona alternatives a aquest tipus de cànon per classificar i proposa per exemple, classificar segons grup sanguíni o segons la sensibilització del gust al PTC.
En el fragment que parla sobre la pigmentació de la pell, Harris explica que la tendència natural de la nostra pell es de ser morena donat a la necessitat de vitamina D que només es troba al sol i al peix. La pell, llavors, ha de buscar l'equilibri entre el grau de pigmentació de la pell segons les seves necessitats (si no tens carències de vitamina D ni calci i estàs molt exposat al sol, tindràs un alt grau de pigment a la pell, però si vius a l'interior a una latitud més alta on el sol no és tan freqüent, la teva pigmentació serà més clara o fins i tot desenvoluparàs taquetes a la cara per sensibilitazar a la pell a a la poca exposició solar).
Després d'aquest anàlisi sobre els diferents grups d'humans i les seves característiques podem concloure que el nom que reben avui en dia aquests grups és el d'ètnia (comunitat que comparteix trets culturals, fenotípics i que té consciència de pertànyer al mateix grup).
Finalment, hem acabat la sessió debatint si es podria anomenar la comunitat catalana com una ètnia independent de l'espanyola.
Pd: no sé si he de plasmar la meva opinió sobre el debat que ha quedat obert però jo no afirmaria el poble català com a ètnia si m'ho preguntessin pel carrer. Però donat que coincideix amb la definició objectiva del terme sembla llògic afirmar-ho deixant de banda ideologies.

Relació entre la mort d'homosexuals en els diferents estats de l'EUA respecte a les polítiques d'aquest contingent.

El passat 20 de febrer es va publicar un estudi als Estats Units on, aprofitant que cada Estat té unes polítiques diferenciades sobre el matrimoni de diferent sexe, van trobar que el nombre de suicidis d'homosexuals era notablement alta i diferenciada en els estats que restringien el matrimoni homosexual i, en canvi, era molt menor en aquells estats més tolerants.

Podem extreure que la restringió de llibertats, com aquesta, provoca morts i és un argument a favor d'aquest col·lectiu i reivindicar el dret d'estar amb qui es desitgi.

Link d'on m'he enterat de la notícia:  https://www.youtube.com/watch?v=2983meMzkjE (minut 7:02)

Font original:   http://jamanetwork.com/journals/jamapediatrics/article-abstract/2604258

Resum de la classe del dia 14

El dia 14 de febrer vam començar la classe parlant de quan comença la postmodernitat. Després de pensar durant uns minuts es va arribar a la conclusió que la postmodernitat comença el 1978 i té molt a veure amb l'arquitectura. Exemple d'això és l'arquitectura de Charles Moore a Itàlia.
També es van mencionar diferents fets que van passar al 1968: els Fets de Maig a París, que van ser un intent de revolució i la Primavera de Praga que va ser un intent d'obertura política al socialisme.

Després d'aquesta introducció vam passar a assignar les preguntes del llibre "La corrosión del carácter" que havia de publicar cadascú a aquest blog.

Una vegada fet tot això vam començar amb la teoria que tocava explicar aquell dia. Vam intentar definir la diferència entre la societat moderna i la postmoderna que és que la societat és postindustrial. Això comporta que les ciutats deixin de tenir fàbriques i en l'àmbit social comporta que hi hagi una desaparició de la classe mitjana encara que la gent estigui més preparada que mai (amb idiomes i títols). Per tant, una economia de serveis genera més gent pobre que la industrial.
Encara que a la història sempre hi ha hagut sistemes d'estratificació la societat de classes postmoderna tendeix a ser més polaritzada que la moderna.
Per últim, amb la part de teoria, vam parlar sobre teories de l'estratificació social, trobem 4 tipus: les teories conflictivistes, les interaccionistes, les funcionalistes i per últim la tesi de Davis i Moore.
Les teories conflictivistes es relacionen amb el marxisme i són totalment contraries a l'estratificació social.
Les interaccionistes, pròpies de Max Weber, afirmen que és un fenomen present a totes les societats i mencionen els tres tipus de poder: l'econòmic, social i econòmic.
Les teories funcionalistes mostren una opinió positiva de l'estratificació social perquè motiven a la gent a desenvolupar tasques necessàries per a la societat que funciona a través d'un ideal meritocràtic.
Per últim, la tesi de Davis i Moore, que diu que aquelles persones que guanyen més que altres ho fan a causa que fan un treball pel qual s'han hagut de preparar durant més temps o per les quals han hagut d'invertir més recursos. Com per exemple, un metge el qual ha hagut d'estudiar més anys que un escombriaire haurà de cobrar més.

Vam acabar la classe fent una mena de reflexió sobre si hauria d'haver-hi un sistema capitalista o no i si seria viable viure en un món sense capitalisme.

Com es relaciona l'ètica del treball de Weber de les formes modernes de treball en equip?

La visió de Weber en quant al treball en equip té connotacions negatives ja que no es pot saber quan es treballa bé o quan es fa malament (donat al fet comentat en l'anterior sessió de sociologia de que els amos otorguen molta més responsabilitat a l'hora d'actuar i el cap no es una figura nítida a la qual imposar certes responsabilitats quan el treball és més positiu o negatiu).

Per què Rose no fou acceptada a les xarxes de treball d'equip?

Perquè la seva cultura de treball ( el ritme, l'enginy, les técniques havien canviat) no era aceptada en el nou model  de treball i per això no va se integrada en la comunicació digital.

9. Quin balanç final fa Sennet de les tècniques de treball en equip?

Sennet diu que el poder està present a les escenes superficials del treball en equip però que l'autoritat està absent.
El que jo entenc d'aquesta afirmació és que en un treball en equip sempre hi ha algú que és considerat com lider però que realment no està liderant, sinó que només se'l veu com superior sense cap raó per ser-ho.

8. Com explica Sennet el xoc cultural patit per Rose?

Sennet explica que el xoc cultural patit per Rose és a conseqüència de l'ètica de treball que es segueix a l'agència de publicitat on comença a treballar Rose. Ella està acostumada a treballar fent unes activitats molt repetitives en les que no ha de posar gaire esforç, les quals li podien produir petita satisfacció. Però l'objectiu principal de treballar al Trout era estalviar diners pel futur. En canvi, a l'agència de publicitat tot canvia, el caràcter d'aquest treball és molt més immediat que l'anterior.

Pregunta 4: Com es tracta la noció de disciplina a les Georgiques?

Tracta d'explicar que el campesí ha de saber el que està fent i s'ha de centrar en el treball, concretament l'agricultura, i que el sentiment que surt d'ell de lluita i guerra l'ha de canalitzar per evitar arruinar-se ell mateix. La solució més adient és que cada persona ha de saber organitzar coherentment el seu temps.

Pregunta 11

1.       Com esdevé el poder sense autoritat un instrument de dominació?

El poder està present en escenes superficials del treball en equip, però l’autoritat està absent, perquè les tècniques modernes de direcció volen escapar de transmetre valors autoritaris. És aquesta falta d’autoritat el que allibera als caps per tal que canviïn, s’adaptin, etc, sense haver de justificar els seus actes. A més permet als caps sense autoritat dominar als treballadors negant el dret a les seves necessitats i desitjos. Això es deu a que parlar amb els caps sobre un augment del salari, o qualsevol altra millora pel treballador es veu com una falta a la disposició de cooperar, ja que el bon treballador no es queixa.

Pregunta 5

      Què pensava realment Weber de la noció d’autodisciplina?

Weber a L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme. va voler mostrar la combinació, no la contraposició, de l’autodisciplina i la creació de si mateix.

Weber creia que el que va dir Hesiode de “no deixar les coses per després” s’invertia en el capitalisme per tornar-se en “has de deixar-ho per després”, i que el que s’havia de deixar per després era el desig de gratificació i realització, deixant de banda la mandra. Però Weber creia que aquesta ètica del treball era un frau perquè l’endarreriment de la gratificació és infinita, i la recompensa no arriba mai.

Capítol 7 pregunta 2

Quina pensa Sennett que és l'experiència més profunda del fracàs?
L'experiència de no poder estructurar una vida personal coherent, no realitzar allò preciós que portem adins; no saber viure sinò merament existir. Per exemple viure per treballar.

Resum classe dia 13 de febrer

El dia 13 de Febrer vam començar a parlar sobre la noció d’Estratificació, de la qual estarem parlant fins al març.

Primerament, van deduir que estratificació ve d’estat que és un terme geològic que es refereix a les parts de la terra, i llavors estratificació fa referència a les parts o capes de la societat. Aquestes divisions poden ser en horitzontal o en vertical. Les diferències horitzontals són de les que parlarem a classe, i les verticals són les diferències dintre de les classes socials per raó de sexe, edat, raça, etc.

I a continuació vam parlar dels set diferents sistemes d’estratificació. El primer el comunal, que ha estat present al llarg de la història. Aquest sistema es caracteritza per no haver fet la revolució industrial i per conseqüència la seva societat està formada per caçadors i recol·lectors. Es torba a l’Àfrica, l’Amazones, etc i són societats més igualitàries, hi ha un cap igual que els altres però amb millor estatus social. És un sistema obert perquè qualsevol que sigui bo hi pot accedir. El segon sistema és el tributari, aquest és mundial i té una elit que s’ocupa de la terra, i una altra classe social, anomenada burocràcia, que s’aprofiten dels camperols que no poden accedir a la burocràcia. Es pot trobar a Xina, Egipte, etc. El tercer sistema és l’esclavista que es troba a occident i està associat amb la nostra civilització. I es basa en l’esclavisme. El quart sistema és el de casta, és un sistema propi de la Índia i es caracteritza perquè la classe social a la que pertanys ve determinada per naixement, neixes i mors en aquest grup, i no et pots casar amb algú que no pertany al teu grup, per això es tracta d’un sistema tancat, i cada classe social es divideix, alhora, en subgrups: brahmanes (sacerdots), ksatriya (guerrers) vaisya (ramaders i comercials) i sudra (esclaus-serfs). Per sota d’aquest grups es troben els delits (intocables). El cinquè sistema d’estratificació és el feudal, propi de l’edat mitjana i es trobava a occident i al Japó. Era una societat agrària i es basava en la possessió de terres. La societat estava dividida en estaments i hi havia alguna forma de pujar, però era molt difícil. El sisè sistema és la classe moderna es troba a occident des del segle XIX i es fonamenta en l’economia, les possessions. Esta vinculat a la indústria i té una mobilitat oberta, això és el que justifica el sistema. No estàs adscrit per naixement a cap classe social i tampoc està sancionat religiosament. La classe social més baixa és el lumpen proletariat, aquest es troben per sota del proletariat i es caracteritzen per què no s’han adaptat bé al sistema productiu. I l’últim sistema és el de la classe post-moderna, és un sistema post-industrial, basat en l’economia i propi d’occident.

Artícle sobre les pressons privades a EUA.

L'article de Fernando Arancón expert en temes geopolítics i econòmics, va ser publicat fa uns mesos a ElOrdenMundial (com ja sabeu algunes, hi tinc certa afinitat i simpatia).

Tracta sobre un tema que vem comentar en el tema passat sobre la recent incorporació d'entitats privades en la gestió de les pressons d'Estats Units. Un dels punts rellevants seria la polémica ética sobre com es pot treure benefici en aquest sector entre d'altres.

També, us convido a seguir aquest mitjà d'anàlisi dirigit per els diferents artícles interesants que es publiquen per entendre com funciona el món.

Link:aquest

Resum dia 7 de Febrer

En el dia d'avui s'ha parlat de diversos temes.

En primer lloc s'ha parlat sobre la oposició de la Filosofia i Sociologia. El primer terme s'enten com la via per poder ser lliure i saber manegar-te en llibertat i en canvi la Sociologia estudia les diferents formes de dominació i falta de llibertats.

Seguidament, hem començat en el nou i tercer tema: l'Estratificació.

Hem reprès l'estat com a gran agent socialitzador (com ja vem fer quan vam parlar d'Aristòtil i Rousseau) pero ara, parlant sobre l'estat Modern, aquest que defineix Weber com aquella comunitat humana que, dins d'un territori reclama per a si el monopoli de la violència física legítima ( clar que aquesta violència no és per al ciutadà, sinó per certa autoritat.). També hem parlat sobre la diferenciació entre l'Autoritat (el poder reconeixible) i el Poder (l'execució d'aquest legítimament o no), també com aquest poder s'implica en l'estat (coerció, persuació i retribució), així com la diferenciació dels tres poders institucionals (legislatiu, executiu i juducial) i Finalment l'anarquisme d'esquerres i de dretes.

En definitiva, com sempre,  parlem de temes polèmics per alguns, irònics per uns altres.