Preguntes 8 i 9

8. Per què el capitalisme modern destrueix el caràcter?

Perquè ens fa sentir com si ningú no ens necessites a la societat. Destrueix el caràcter perquè no ens sentim necessitats, som prescindibles.

Els nostres "jo's", com diu Hans-Georg Gadamer, són conseqüència del temps i del lloc i ens pensem a nosaltres mateixos com una diminuta part de la història sense gaire importància. Per tant, no compartim amb la resta les dificultats per les quals passem i ens "tanquem" als altres.

9. Per què Sennett malgrat tot té esperances de canvis importants?

Sennett té esperances de canvis importants perquè creu que aquelles persones que realment tenen el poder de canviar les coses són les que formen el poble. La minoria de persones que tenen el poder de controlar el poble poden perdre aquest control en qualsevol moment en què el poble s'uneixi contra ells.

Pregunta 6 i 9 de l'últim capítol.

6 - Quina és la teoria de la Comunitat de Coser i perquè Sennet pensa que és la millor?

La teoria formula el fet de que hi hagi discrepàncies en un grup, dóna raons per mantenir-se en a comunitat perquè de base ja estàs consumint energia en un propósit de millora col·lectiva, del conjunt.

7 - Perquè el capitalisme malgrat tot té esperances de canvis importants?

El capitalisme, en quan el poder real el mantenen uns pocs, aquests pocs formen una comunitat pròpia amb objectius comuns i en defensa pròpia (en defensa pròpia en quan temen d'alguna cosa, sinó deixarien de tenir mecanismes per protegir-se). Llavors, temen, tenen molt a perdre i saben perfectament que tot i sent els màxims poderosos, aquest pronom que els uneix, pot desaparèixer sinó acaben amb el caràcter.

Resumen 1a classe 3r trimestre

Vam començar a tractar el tema de la Estratificació Horitzontal, en el apartat del qual van definir el concepte de "sexe" i "génere" com a diferenciació.
Vam parlar sobre Simone de Geauvoir i la seva aportació al món del masclisme i feminisme.
Vam diferenciar 4 tipus de societat en la que podem viure (matriarcal, patriarcal, matrilineal, patrilineal) i ens van centrar en el masclisme
Per acabar la classe vam parlar de les ideologies masclistes i de les actitus masclistes pero diferenciar entre tots dos i per últim ens va quedar com a deures posar diferentes coses que per costum o segons la societat corresponen al rol femení i masculí.

PREGUNTA 6 CAPÍTOL 7

6. Quina fou la segona fase?

La segona fase fou la de culpar a la "economia global", sobretot a l'hora de recorrer als treballadors extrangers, ja que pagaben a treballadors de la India un sou més baix per la mateixa feina fent així que els nortamericans es quedessin sense llocs de treball.

Capítol VII Preguntes 9 i 10

9. Per què creu Sennet que la darrera versió que fan de la història els seus treballadors és la millor?
Sennet creu que la darrera versió que fan de la història els seus treballadors és la millor perquè és la forma en què finalment accepten el fracàs. De les altres maneres es centren en altres aspectes de la pregunta però la darrera versió fa que es facin responsables d'ells mateixos.


10. Quin significat social dóna Sennett a la visió de la narrativa postmoderna?
El significat social que Sennett dóna a la visió de la narrativa postmoderna és que les persones hem d'estar en constant evolució i som formades per fragments, com un collage. Hem de ser flexibles en tot moment.

Capítol VII preguntes 7 i 8

1    7. La por als immigrats és un fenomen nou? Quina relació té amb la globalització?

No, ja en el segle XIX es tenia por als immigrants pobres i no qualificats perquè estaven disposats a treballar per menys diners. Amb la globalització també es té por als immigrants, però no només als no qualificats, sinó també a les classes mitges o als que són més barats.

Tot això s’ha intentat justificar dient que el canvi de lloc de treball allà on el salari és menor, debilita els salaris de les economies avançades. 

8. Quina és la tercera fase del procés d’adaptació dels programadors acomiadats?

A la tercera fase els treballadors van deixar de banda el rebuig que tenien als treballadors de fora, i fins i tot van reconèixer el treball que es feia a la Índia. Els treballadors van deixar de parlar del mal que els hi havia fet i van centrar-se en la història del treball, el creixement i les capacitats necessàries per el seu treball, i es van centrar en parlar sobre el que podrien haver fet per prevenir les dificultats que els vindrien a sobre.

Capítol Vll: Pregunta 2 - Quina pensa Sennett que és l'experiència més profunda del fracàs?

No poder estructurar una vida personal coherent; no realitzar alguna cosa preciosa per portar dins nostre; no saber vivir, merament existim.