Explicació dia 30 de gener

En la classe d'avui, dilluns 30 de gener, hem estat parlant sobre la pel·lícula: La huella. 
Primer de tot hem parlat sobre l'argument. La pel·lícula va semblar agradar a tothom i la definien com sorprenent. A més, hem esmentat els temes que es debatien: la lluita de classes, l'origen de procedència de cada personatge, la diferència en l'èxit, sexualitat, etc. Una de les preguntes sobre l'argument més interessants per a mí ha estat: Qui guanya realment? Recordo perfectament com dos alumnes (Alba i Carol) han dit que qui guanyava era Milo ja que guanya el que volia aconseguir; però no tothom pensa el mateix, l'Andrea ha dit que de la manera que guanya, per a ella és perdre: guanya pagant un preu molt gran, la vida.
Més tard el Jordi ens ha repartit dos articles que parlaven sobre el film. El primer ha estat el de Willow Pond, abril 1973. Personalment jo destacaría tres parts de l'article: en primer lloc, quan diu que hi ha un contrast entre les classes i mostrar que l'intel·lectual, perque és intel·lectual, creu ser mentalment superior al no-intel·lectual; en segon lloc la comparació amb Marilyn Monroe, ja que aquesta només destacava quan tenia una càmera al davant; i, en tercer lloc, que per a mí és molt interessant, el destí paradoxal del director, ja que la pel·lícula va tenir moltes nominacions del actors en els premis Oscars, però va ser la última en grabar.
En el segon article hem llegit tractava sobre quatre afirmacions del Manifest Comunista que podem relacionar amb l'argument de la pel·lícula; i més tard hem llegit les teories marxistes de la lluita de classes que es reflecteixen en el film que eren cinc.
I aquesta ha estat la classe d'avui.
:)

Capítol 5: Quina fou la dificultat fonamental de Rose en el món de la publicitat?

La dificultat fonamental per a Rose va ser que el seu rendiment com persona (èxits o fracassos) era molt més important en la ciutat, Sempre tenia la sensació d'estar a prova i mai sabia realment on es trobava.
Rose deia "el truco consiste en no dejar que nada se te pegue", això es pot interpretar com que en el món de la publicitat has de ser totalment individualista i aliè als demès. T'has de limitar a fer el que has de fer exitosament i res més. Però això no era el que ella esperava, i per ella va ser tal dificultat que va decidir marxar per tornar al Trout.

7. Per què parla Sennet d’una polarització provocada pel nou règim laboral?

Penso que Sennet fa referencia a la polarització perquè avui dia el règim laboral crea unes diferències molt grans entre els guanys dels treballadors, és a dir, trobem a un petit percentatge de la població que guanya molts diners i tota la resta que guanya molt poc en comparació.

És el que els economistes Robert Frank i Phillip Cook anomenen <<el-ganador-se-lo-lleva-todo>> perquè realment, segons el que jo entenc del llibre, no hi ha una part de la població que guanyi una quantitat de diners mitjana sino que o guanyen molt o guanyen molt poc.

Pregunta 3 capítol 5:

Qui és Julien Sorel?
És un personatge de la novel•la Vermell i Negre de Stendhal, publicada en 1830. La característica que té relació amb aquest llibre és que és un jove que ràpidament canvia la seva posició social. Primerament es un fill d'un fuster, que és menyspreat per la seva familia per l'amor als llibres que ell té. El sacerdot del poble li ensenya llatí i així comença a ascendir en l'escala social. Deixa la seva condició de proletari per convertir-se en clergue. Finalment acaba sent part de la noblesa a causa de que es casa amb la filla d'un marquès que està bojament enamorada d'ell.

Pregunta 5: Quin component emocional impulsa a la gent per arriscar-se?

L'impuls emocional que impulsa a la gent a arriscar-se és cultural. A la nostra cultura el risc es caracteritza perquè no moure's és sinònim de fracàs, i l'estabilitat una mort en vida. Per això quedar-se quiet és quedar-se fora del joc. El que importa d'arriscar-se és que ja hem decidit marxar, i és en aquest moment quan ve el "subidón".
Arriscar-se és com un viatje, i normalment el pasatger té un destí a la ment. Però com ja he dit abans, el que importa d'arriscar-se no és el destí, sinò l'acte de marxar.

9. Quin és el nou problema de la gent de la mitjana edat en la nova cultura del treball?

 Es troben en una situació de deriva anacrònica dins del nou ordre laboral. Aquesta nova cultura xoca amb la vida de molta gent de mitjana edat on cada vegada són més refusats pels "entrepreneurs" que prefereixen a una soldadesca més jove, barata i que no es lamenti gaire. En definitiva, fan nosa.

D'aquesta manera l'empresa és més eficient i "flueix" millor pel mercat lliure on estan a l'aguait de grans oportunitas, progressos i avenços arran de les noves tendencies actuals del benchmarking, empowerment, outsourcing... paraulotes posmos de l'administració

Capítol V. Qüestions 5 i 8.

5. Què explica "el jugador" de Dostoievski?
La obra de Dostoievski ens explica la història de Aleksei Ivánovich i com, per una promesa d'amor, s'introdueix a l'arriscat món de la ruleta russa. Per amor ho arrisca tot però s'acaba convertint en un home ric. Però tot aquest risc resulta frustat al veure's abandonat per la dona per qui havia arriscat tant. Considero que Sennet utilitza la situació que descriu Dostoievski per a que el lector se'n adoni de el que més endavant explica, que l'home necessita arriscar i sobretot molt més si veu que pot guanyar tant.

8. Quina explicació sociològica dóna Sennet a l'imperatiu del risc?
Sennet ens explica que l'ésser humà té una necessitat d'arriscar-se encara que no sapiga què pot perdre i què pot guanyar. Necessita el mer fet de "sortir del port encara que desconegui el destí" perque es considera pitjor que el no moure's. Normalment ens penedim més del que no hem fet i el que podria haver passat que no pel que hem fet i no ha sortit bé.