divendres, 24 de març del 2017
Pregunta 13 - Com defineix Sennett l'alternativa al capitalisme modern?
L'alternativa ha de recuperar la personalitat de l'individu (no essent alienat) i el sentit comunitari per la causa. Aquest ha de frenar el capitalisme modern.
Comentari sobre l'entrevista a Rita Laura Segato
Els casos com Ciudad Juárez es troben a tot el món, però, com diu Nuria Alabao, és en els llocs on l'Estat és més débil que passa amb més freqüència i violencia. Així que és lógic mantindre un estat fort per garantir a la dona, ja no en tan la justicia, sinó en la educació que es pugui donar cap a la societat.
Una altre cosa que m'ha impactat, és que el masclisme també el pateix l'home, és a dir, ens trobem en una situació superior a la dona en quan a rols establerts però això fa que siguem menys lliures per viure igualitariament amb la dona i no mantenir una belicositat amb la resta.
Em sentiria molt millor i feliç si no hi hagués cap base convencional establerta que em forcés i m'estigués atosigant de com he d'actuar i quines formes he de seguir per seguir mantenint aquesta masculinitat imperant. I clar que no es pot comparar amb el mal que produeix el masclisme cap a la dona, pero si que pot ser un bon revolsiu per fer adonar-nos, nosaltres els homes, que hem d'estar present en la causa.
Una altre cosa que m'ha impactat, és que el masclisme també el pateix l'home, és a dir, ens trobem en una situació superior a la dona en quan a rols establerts però això fa que siguem menys lliures per viure igualitariament amb la dona i no mantenir una belicositat amb la resta.
Em sentiria molt millor i feliç si no hi hagués cap base convencional establerta que em forcés i m'estigués atosigant de com he d'actuar i quines formes he de seguir per seguir mantenint aquesta masculinitat imperant. I clar que no es pot comparar amb el mal que produeix el masclisme cap a la dona, pero si que pot ser un bon revolsiu per fer adonar-nos, nosaltres els homes, que hem d'estar present en la causa.
Comentari de l'article del moodle: Condició femenina i progrés
Rita Laura Segato constata que
la relació entre l'augment o
disminució de la violencia con-
tra les dones és directament
proporcional allà on els estats
fracassen (corrupció, crimina-
litat, monopoli de la violència)
Afirma que arribats a aquest
punt, les dones esdevenen el
punt de mira com a formes de
dominació i sobirania. Tota
aquesta situació, afirma Laura
Segato, arriba a pensar que ens
trobem en un punt paradòxic ja
que es suposa que la moral i la
ètica d'Occident sempre progre-
ssa ( i és clar que no està
progressant perquè l'estat no
es fa cura de la seguretat de
les vides de les dones del seu
país).
Així que, l'autora reflexiona
sobre si realment el camí que
està seguint la societat (el
de la modernitat) és el bó i
complaent per a tots.
Seguint el fil argumentatiu,
l'antropologa questiona el fet
que realment la solució no es
buscar bones polítiques en pro
de les dones, sinó canviar de
rumb el camí de la societat o,
fins i tot, canviar el tipus
de societat en el qual vivim.
El dessolador exemple de Cuidad
Juárez mostra com s'utilitza
el maltracte contra les dones
com a mitjà de comunicació per
transmetre el missatge de poder
de dominació. Justifica aquests
actes pel fet que es troba
imposat en la societat el mandat
de la masculinitat (en una es-
tructura patriarcal). Aquest
fet determina als homes a fer
un espectacle de les seves
potencies davant els espectadors
(de manera continuada per poder
garantitzar el seu estatus el
qual es troba damnificat per
conseqüències d'un estat en
via de fracàs, entre altres
coses perquè aquest mateix
estat es criminalitza, o fa
del crim quelcom instituto-
nacionalitzat)i això es
generalitza a tots els àmbits.
Més tard parla de que per sor-
tir del mandat masclista els
primers en reaccionar han de ser
els homes conscientciant-se de
que ells són les primeres víc-
times.
Seguint l'entrevista, l'escrip-
tora introdueix el terme femi-
genocidi (assassinats de dones
que no es produeixen per raons
relacionals) i relaciona la
tracta de dones amb el neoli-
beralisme i el control de les
migracions (tots aquests as-
pectes s'han d'entrendre d'una
manera global per no caure en
tòpics de supremacia estatal).
Finalment parla de les lleis
i del poder judicial (les lleis,
diu, busquen persuadir a la
societat encara que no hi ha-
gin reals canvis de comporta-
ments o impactes en la vida de
les persones ni en la seva ma-
nera de pensar).
Acaba concloent que potser cal
deixar pas a les formes políti-
ques de les dones en aquesta era
de canvis per encaminar-nos a
noves formes de relacions entre
els individus i diferents ma-
neres de entendre la vida.
la relació entre l'augment o
disminució de la violencia con-
tra les dones és directament
proporcional allà on els estats
fracassen (corrupció, crimina-
litat, monopoli de la violència)
Afirma que arribats a aquest
punt, les dones esdevenen el
punt de mira com a formes de
dominació i sobirania. Tota
aquesta situació, afirma Laura
Segato, arriba a pensar que ens
trobem en un punt paradòxic ja
que es suposa que la moral i la
ètica d'Occident sempre progre-
ssa ( i és clar que no està
progressant perquè l'estat no
es fa cura de la seguretat de
les vides de les dones del seu
país).
Així que, l'autora reflexiona
sobre si realment el camí que
està seguint la societat (el
de la modernitat) és el bó i
complaent per a tots.
Seguint el fil argumentatiu,
l'antropologa questiona el fet
que realment la solució no es
buscar bones polítiques en pro
de les dones, sinó canviar de
rumb el camí de la societat o,
fins i tot, canviar el tipus
de societat en el qual vivim.
El dessolador exemple de Cuidad
Juárez mostra com s'utilitza
el maltracte contra les dones
com a mitjà de comunicació per
transmetre el missatge de poder
de dominació. Justifica aquests
actes pel fet que es troba
imposat en la societat el mandat
de la masculinitat (en una es-
tructura patriarcal). Aquest
fet determina als homes a fer
un espectacle de les seves
potencies davant els espectadors
(de manera continuada per poder
garantitzar el seu estatus el
qual es troba damnificat per
conseqüències d'un estat en
via de fracàs, entre altres
coses perquè aquest mateix
estat es criminalitza, o fa
del crim quelcom instituto-
nacionalitzat)i això es
generalitza a tots els àmbits.
Més tard parla de que per sor-
tir del mandat masclista els
primers en reaccionar han de ser
els homes conscientciant-se de
que ells són les primeres víc-
times.
Seguint l'entrevista, l'escrip-
tora introdueix el terme femi-
genocidi (assassinats de dones
que no es produeixen per raons
relacionals) i relaciona la
tracta de dones amb el neoli-
beralisme i el control de les
migracions (tots aquests as-
pectes s'han d'entrendre d'una
manera global per no caure en
tòpics de supremacia estatal).
Finalment parla de les lleis
i del poder judicial (les lleis,
diu, busquen persuadir a la
societat encara que no hi ha-
gin reals canvis de comporta-
ments o impactes en la vida de
les persones ni en la seva ma-
nera de pensar).
Acaba concloent que potser cal
deixar pas a les formes políti-
ques de les dones en aquesta era
de canvis per encaminar-nos a
noves formes de relacions entre
els individus i diferents ma-
neres de entendre la vida.
Preguntes 11 i 12 CAPÍTOL VII: FRACÀS
11. Quin efecte positiu té la tercera visió?
-Els treballadors aprenen a governar-se a ells mateixos, li fan cara al fracàs i als límits personals
-Prenen una posició més activa en referencia a les seves propies vides i aquereixen responsabilitat sobre els propis actes. Aquereixen, a més, una visió més realista de la vida.
-Vençen el tabú del fracàs.
12. Quin és el poder terapèutic de la narrativa?
-Ara, els treballadors utilitzen la narrativa per ser els protagonistes actius d'aquesta.
-Pren importància les seves accions (responsabilitat personal) i la narrativa fa que els canvis esdevinguin quelcom clars i legibles.
-Finalment ajuda als programadors a trobar un sentit a la forma de les seves carreres.
-Els treballadors aprenen a governar-se a ells mateixos, li fan cara al fracàs i als límits personals
-Prenen una posició més activa en referencia a les seves propies vides i aquereixen responsabilitat sobre els propis actes. Aquereixen, a més, una visió més realista de la vida.
-Vençen el tabú del fracàs.
12. Quin és el poder terapèutic de la narrativa?
-Ara, els treballadors utilitzen la narrativa per ser els protagonistes actius d'aquesta.
-Pren importància les seves accions (responsabilitat personal) i la narrativa fa que els canvis esdevinguin quelcom clars i legibles.
-Finalment ajuda als programadors a trobar un sentit a la forma de les seves carreres.
Comentari sobre l'article de la vanguardia al moodle: sobre rics i pobres
En el moment en que la societat
deixi enrere certs rols de gè-
nere, les desigualtats en quant
a l'ús del temps del que dis-
ponem no es regirà, per lo
menys, segons el sexe.
I així, les descendències futu-
res creixeran i es nodriran de
una societat més igualitaria de
la qual vivim.
deixi enrere certs rols de gè-
nere, les desigualtats en quant
a l'ús del temps del que dis-
ponem no es regirà, per lo
menys, segons el sexe.
I així, les descendències futu-
res creixeran i es nodriran de
una societat més igualitaria de
la qual vivim.
diumenge, 19 de març del 2017
Nacionalisme
L'anterior sessió de sociologia, va ser al voltant del nacionalisme.
En primer lloc, com que a la classe anterior vem tractar l'étnia, vem definir diferents dimensions al voltant d'aquesta concepció: Què és la nació?, què és la pàtria?, què és l'Estat?, i, finalment, què és el nacionalisme?
Ja definides aquestes nocions, vam trractar més a fons el tema del nacionalisme. Vem veure que en el món hi ha diferents moviments nacionalistes, alguns d'aquests no tenen un Estat definit i esta dividit en diferents estats (Kurdistan), altres formen part d'un Estat però és un grup minonitari (Rogingya) i altres que són la força majoritaria en un estat (França).
Seguidament vem dividir l'unió d'una étnia en diferents concepcions ideologiques que hi han:
Des del liberalisme en la nacionalisme s'identifica en la formació d'un contracte social comú tot i per garantir la llibertat individiual. En el conservadurisme, el nacionalisme serveix com a garant de la família i de l'ésglesia, la tradició com a punt d'unió. Des del socialisme el nacionalisme es serveix com a força propulsora de la classe social i l'unió dels pobres. I des del nacionalisme és l'exaltació d'un poble (Nació) d'un territori determinat.
Hi han diferents teories que indentifiquen el sorgiment del nacionalisme en diferents etapes per fets diversos:
El francès Gellner veia que les nacions van sorgir quan el poble va alphabetitzar-se, quan l'educació va anar extenent-se arran de la industralització, ja que com tots aprenien d'uns mateixos textos, tots tenien una forma de pensar mínimament comuna que els unia.
Pel canadenc MCLuham, els nacionalisme sorgeixen arran de l'invensió quan els textos (pocs per extensos) van anar difonent-se, que és també quan es van anar formant els grans regnes a Europa.
Pel britànic Giddens, el nacionalisme és un fenòmen psicològic que forma una comunitat imaginària per aconseguir certa autonomnia i diferenciació.
Per l'esànyol Manuel Castellds el nacionalisme és una reacció a la globalització, per integrar i mantenir el trets indentificatius de la comunitat.
Finalment, V.I Uliànov, creia que el nacionalisme és una creació del a burgesia per a dividir a la classe obrera i que l'unió dels pobles formava l'unió de les nacions, l'internacionalisme.
Jo penso que el nacionalisme pot semblar irracional com a una teoria que per pur romanticisme promou l'exaltació d'una comunitat, però contextualitzant el fets històrics puc entendre i compendre fets que han fet aprupar a una comunitat i realçar-la (penso en la Cuba de Fidel, Sankara a Burkina Faso, en La Jugoslavia de Tito, en la Nasser de Egipte, De Gaulle a França...) Tots a prova d'una acció brutal contra la seva comunitat van intentar liderar el seu país amb un nacionalisme econòmic i social potent i tots aquests tenen sentit de ser-hi perquè van patir accions extrangeres que empitjoraven la vida d'aquella comunitat, per tant, trobo justificació si el nacionalisme ve arran d'una problemàtica opresora econòmica i cultural. Que aquest sigui alliberador i porti la justicia social.
En primer lloc, com que a la classe anterior vem tractar l'étnia, vem definir diferents dimensions al voltant d'aquesta concepció: Què és la nació?, què és la pàtria?, què és l'Estat?, i, finalment, què és el nacionalisme?
Ja definides aquestes nocions, vam trractar més a fons el tema del nacionalisme. Vem veure que en el món hi ha diferents moviments nacionalistes, alguns d'aquests no tenen un Estat definit i esta dividit en diferents estats (Kurdistan), altres formen part d'un Estat però és un grup minonitari (Rogingya) i altres que són la força majoritaria en un estat (França).
Seguidament vem dividir l'unió d'una étnia en diferents concepcions ideologiques que hi han:
Des del liberalisme en la nacionalisme s'identifica en la formació d'un contracte social comú tot i per garantir la llibertat individiual. En el conservadurisme, el nacionalisme serveix com a garant de la família i de l'ésglesia, la tradició com a punt d'unió. Des del socialisme el nacionalisme es serveix com a força propulsora de la classe social i l'unió dels pobres. I des del nacionalisme és l'exaltació d'un poble (Nació) d'un territori determinat.
Hi han diferents teories que indentifiquen el sorgiment del nacionalisme en diferents etapes per fets diversos:
El francès Gellner veia que les nacions van sorgir quan el poble va alphabetitzar-se, quan l'educació va anar extenent-se arran de la industralització, ja que com tots aprenien d'uns mateixos textos, tots tenien una forma de pensar mínimament comuna que els unia.
Pel canadenc MCLuham, els nacionalisme sorgeixen arran de l'invensió quan els textos (pocs per extensos) van anar difonent-se, que és també quan es van anar formant els grans regnes a Europa.
Pel britànic Giddens, el nacionalisme és un fenòmen psicològic que forma una comunitat imaginària per aconseguir certa autonomnia i diferenciació.
Per l'esànyol Manuel Castellds el nacionalisme és una reacció a la globalització, per integrar i mantenir el trets indentificatius de la comunitat.
Finalment, V.I Uliànov, creia que el nacionalisme és una creació del a burgesia per a dividir a la classe obrera i que l'unió dels pobles formava l'unió de les nacions, l'internacionalisme.
Jo penso que el nacionalisme pot semblar irracional com a una teoria que per pur romanticisme promou l'exaltació d'una comunitat, però contextualitzant el fets històrics puc entendre i compendre fets que han fet aprupar a una comunitat i realçar-la (penso en la Cuba de Fidel, Sankara a Burkina Faso, en La Jugoslavia de Tito, en la Nasser de Egipte, De Gaulle a França...) Tots a prova d'una acció brutal contra la seva comunitat van intentar liderar el seu país amb un nacionalisme econòmic i social potent i tots aquests tenen sentit de ser-hi perquè van patir accions extrangeres que empitjoraven la vida d'aquella comunitat, per tant, trobo justificació si el nacionalisme ve arran d'una problemàtica opresora econòmica i cultural. Que aquest sigui alliberador i porti la justicia social.
divendres, 10 de març del 2017
Dia de la dona
Per rememorar el dia de la dona vull passar un parell de notícies sobre diferents dones (de l'Afganistán i de Nigèria) que pateixen tractes denigrants que posicionen a la dona en una posició inferior (en tant a drets) que l'home.
http://m.20minutos.es/noticia/2981309/0/talibanes-lapidan-mujer-adulterio-afganistan/
https://www.google.es/amp/sociedad.elpais.com/sociedad/2008/12/11/actualidad/1228950006_850215.amp.html
Aquestes notícies em fan pensar en aquelles persones que defensen que si el que es vol és la igualtat entre homes i dones, no hauriem de dedicar un dia exclusivament per a les dones.
http://m.20minutos.es/noticia/2981309/0/talibanes-lapidan-mujer-adulterio-afganistan/
https://www.google.es/amp/sociedad.elpais.com/sociedad/2008/12/11/actualidad/1228950006_850215.amp.html
Aquestes notícies em fan pensar en aquelles persones que defensen que si el que es vol és la igualtat entre homes i dones, no hauriem de dedicar un dia exclusivament per a les dones.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)