Pregunta 4: Com es tracta la noció de disciplina a les Georgiques?

Tracta d'explicar que el campesí ha de saber el que està fent i s'ha de centrar en el treball, concretament l'agricultura, i que el sentiment que surt d'ell de lluita i guerra l'ha de canalitzar per evitar arruinar-se ell mateix. La solució més adient és que cada persona ha de saber organitzar coherentment el seu temps.

Pregunta 11

1.       Com esdevé el poder sense autoritat un instrument de dominació?

El poder està present en escenes superficials del treball en equip, però l’autoritat està absent, perquè les tècniques modernes de direcció volen escapar de transmetre valors autoritaris. És aquesta falta d’autoritat el que allibera als caps per tal que canviïn, s’adaptin, etc, sense haver de justificar els seus actes. A més permet als caps sense autoritat dominar als treballadors negant el dret a les seves necessitats i desitjos. Això es deu a que parlar amb els caps sobre un augment del salari, o qualsevol altra millora pel treballador es veu com una falta a la disposició de cooperar, ja que el bon treballador no es queixa.

Pregunta 5

      Què pensava realment Weber de la noció d’autodisciplina?

Weber a L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme. va voler mostrar la combinació, no la contraposició, de l’autodisciplina i la creació de si mateix.

Weber creia que el que va dir Hesiode de “no deixar les coses per després” s’invertia en el capitalisme per tornar-se en “has de deixar-ho per després”, i que el que s’havia de deixar per després era el desig de gratificació i realització, deixant de banda la mandra. Però Weber creia que aquesta ètica del treball era un frau perquè l’endarreriment de la gratificació és infinita, i la recompensa no arriba mai.

Capítol 7 pregunta 2

Quina pensa Sennett que és l'experiència més profunda del fracàs?
L'experiència de no poder estructurar una vida personal coherent, no realitzar allò preciós que portem adins; no saber viure sinò merament existir. Per exemple viure per treballar.

Resum classe dia 13 de febrer

El dia 13 de Febrer vam començar a parlar sobre la noció d’Estratificació, de la qual estarem parlant fins al març.

Primerament, van deduir que estratificació ve d’estat que és un terme geològic que es refereix a les parts de la terra, i llavors estratificació fa referència a les parts o capes de la societat. Aquestes divisions poden ser en horitzontal o en vertical. Les diferències horitzontals són de les que parlarem a classe, i les verticals són les diferències dintre de les classes socials per raó de sexe, edat, raça, etc.

I a continuació vam parlar dels set diferents sistemes d’estratificació. El primer el comunal, que ha estat present al llarg de la història. Aquest sistema es caracteritza per no haver fet la revolució industrial i per conseqüència la seva societat està formada per caçadors i recol·lectors. Es torba a l’Àfrica, l’Amazones, etc i són societats més igualitàries, hi ha un cap igual que els altres però amb millor estatus social. És un sistema obert perquè qualsevol que sigui bo hi pot accedir. El segon sistema és el tributari, aquest és mundial i té una elit que s’ocupa de la terra, i una altra classe social, anomenada burocràcia, que s’aprofiten dels camperols que no poden accedir a la burocràcia. Es pot trobar a Xina, Egipte, etc. El tercer sistema és l’esclavista que es troba a occident i està associat amb la nostra civilització. I es basa en l’esclavisme. El quart sistema és el de casta, és un sistema propi de la Índia i es caracteritza perquè la classe social a la que pertanys ve determinada per naixement, neixes i mors en aquest grup, i no et pots casar amb algú que no pertany al teu grup, per això es tracta d’un sistema tancat, i cada classe social es divideix, alhora, en subgrups: brahmanes (sacerdots), ksatriya (guerrers) vaisya (ramaders i comercials) i sudra (esclaus-serfs). Per sota d’aquest grups es troben els delits (intocables). El cinquè sistema d’estratificació és el feudal, propi de l’edat mitjana i es trobava a occident i al Japó. Era una societat agrària i es basava en la possessió de terres. La societat estava dividida en estaments i hi havia alguna forma de pujar, però era molt difícil. El sisè sistema és la classe moderna es troba a occident des del segle XIX i es fonamenta en l’economia, les possessions. Esta vinculat a la indústria i té una mobilitat oberta, això és el que justifica el sistema. No estàs adscrit per naixement a cap classe social i tampoc està sancionat religiosament. La classe social més baixa és el lumpen proletariat, aquest es troben per sota del proletariat i es caracteritzen per què no s’han adaptat bé al sistema productiu. I l’últim sistema és el de la classe post-moderna, és un sistema post-industrial, basat en l’economia i propi d’occident.

Artícle sobre les pressons privades a EUA.

L'article de Fernando Arancón expert en temes geopolítics i econòmics, va ser publicat fa uns mesos a ElOrdenMundial (com ja sabeu algunes, hi tinc certa afinitat i simpatia).

Tracta sobre un tema que vem comentar en el tema passat sobre la recent incorporació d'entitats privades en la gestió de les pressons d'Estats Units. Un dels punts rellevants seria la polémica ética sobre com es pot treure benefici en aquest sector entre d'altres.

També, us convido a seguir aquest mitjà d'anàlisi dirigit per els diferents artícles interesants que es publiquen per entendre com funciona el món.

Link:aquest

Resum dia 7 de Febrer

En el dia d'avui s'ha parlat de diversos temes.

En primer lloc s'ha parlat sobre la oposició de la Filosofia i Sociologia. El primer terme s'enten com la via per poder ser lliure i saber manegar-te en llibertat i en canvi la Sociologia estudia les diferents formes de dominació i falta de llibertats.

Seguidament, hem començat en el nou i tercer tema: l'Estratificació.

Hem reprès l'estat com a gran agent socialitzador (com ja vem fer quan vam parlar d'Aristòtil i Rousseau) pero ara, parlant sobre l'estat Modern, aquest que defineix Weber com aquella comunitat humana que, dins d'un territori reclama per a si el monopoli de la violència física legítima ( clar que aquesta violència no és per al ciutadà, sinó per certa autoritat.). També hem parlat sobre la diferenciació entre l'Autoritat (el poder reconeixible) i el Poder (l'execució d'aquest legítimament o no), també com aquest poder s'implica en l'estat (coerció, persuació i retribució), així com la diferenciació dels tres poders institucionals (legislatiu, executiu i juducial) i Finalment l'anarquisme d'esquerres i de dretes.

En definitiva, com sempre,  parlem de temes polèmics per alguns, irònics per uns altres.