Pregunta 1. Com pensa Sennet que s’interpreta la noció de classe als Estats Units?

Pregunta 1. Com pensa Sennet que s’interpreta la noció de classe als Estats Units?

Sennet considera que les persones dels Estats Units realment no saben en la classe social en la que es situen, sinó que s'ubiquen en la que ells creuen segons la seva opinió. D’aquesta manera es mostra l’individualisme dels americans, ells necessiten situar-se en una classe específica pel simple fet de que ser-hi els farà obtenir una visió concreta per a la resta.

L’autor compara aquesta noció de classes amb la que existeix a Europa, on les classes d’una societat no es determinen a partir de “com de bo ets”, sinó que estan concretades a partir del lloc de treball.

Pregunta 3: què caracteritzava la vida de la fleca fa 25 anys?

La fleca olorava a suor i a dins feia moltissima calor. Tots els treballadors d'aquesta deien que el seu treball demanava molt esforç i dedicació perquè el pa sortís bé. A més, dedicaven estona de la seva nit en la producció, el que significava menys temps per poder veure la familia. Això suposava que prenien el seu treball com a dur i sacrificant, i en aquesta situació la sensació de "classe" augmenta. Tots els treballadors eren grecs, el que feia que s'animéssin entre ells sense necessitat de dir-ho. Tenien la sensació de pertanyença tan gran fins al punt que es sobreentenia que ser un bon treballador de la fleca significava ser un bon grec.

Pregunta 6: Quin és el canvi fonamental entre l’antiga i la nova fleca?

El canvi fonamental entre l'antiga i la nova fleca és que el capatàs és negre, cosa que sorprèn una mica al haver llegit que la comunitat negra era considerada inferior a qualsevol altra a l'antiga fleca.
Penso que amb aquest fet es vol demostrar que aquestes idees sobre la relació raça-valor de les persones s'han deixat al passat, a l'antiga fleca.

Pregünta 5: Què pensa Rodney Everts de l'organització moderna? Com valora Sennet la seva figura?

Rodney Everts és un dels directors de la panaderia, a la qual va arribar gràcies al seu esfroç i dedicació.
A ell li molesta la forma cega en la que treballen ara, però també compren que la falta de tècnica dels treballadors no és culpa d'ells. A més, la moajoria dels treballadors només estàn a la panaderia al voltant de dos anys, cosa que també li fa ràbia, perquè pensa que si l'empresa pagués millor als treballadors, ells voldrien treballar allà més temps. Per últim, tampoc li agrada l'horari flexible ja que diu que l'utilitzen com una compensació del treball mal remunerat.
A Sennet Rodney l'entusiasma, sobretot perquè diu que tots aquests problemes s'acabaríen si els treballadors fóssin els amos de la panaderia.

Quina relació existeix entre ètnia i classe social?

Els americans tendeixen a identificar-se a ells mateixos segons la seva ètnia quan els pregunten per la seva classe social. Per a ells la seva classe social implica la valració d'ells mateixos, a diferència dels europeus, que la seva classe social ve determinada pel poder adquisitiu. La identitat ètnica ajuda als idalians de la fleca (en aquest cas) a identificar la seva possició social.

Pregunta número 7 del capítol 4 de La Corrosión del Carácter

Quines conseqüències negatives té la facilitat del mecanisme de la fleca?
Bàsicament els treballadors actuals ja no saben com fer el pa, només apreten uns quants botons. De fet, tampoc saben que fer si l'ordinador amb el que treballen s'espalla (això és el que Sennet anomenaria per baix nivell de tècnica). A més, Sennet anyadeix que els treballadors tenen, també, un baix nivell de solidaritat.
Es pot veure clarament que els treballadors actuals han perdut part de la seva identitat ja que no es senten panaders com a tal (senten el mateix sentiment d'afecte per una màquina que fa pa a una que cus). Sumant-li tot el que Sennet explica de la alienació dels treballadors en la era automatitzada, etc.

Perquè els ordinadors poden acabar constituïnt un mecanisme d'alienació?

• L'ordinador com a nou company digital de feina, inhibeix durant bona part de l'hora laboral al treballador. L'ordinador comporta que l'empleat desconegui el funcionament del procés de produció fet que provoca un desenteniment del que fa. En formar part d'un encaix mecànic, rellevar el seu potencial humà i la manca de col·laboració entre els treballadors, fan que perdin consciència del que són (és a dir, del que fan) i es situin deshumanitzats i aïllats de la realitat.