Qüestió 5 Capítol VIII

Explica la relació entre dependència i manca de confiança.

Sennet relaciona la dependència com una manca de confiança en un mateix ja que mai optem per un estil de vida més autàrquic que dependent.

Preguntes 4 i 9 del capítol: "El pronom perillós"

4. La dependència és, o ha estat, sempre necessàriament negativa?
Sennett ens mostra que hi ha diferents connotacions en quant a la dependència. Primerament es veu com a una cosa vergonyosa el veure's obligat a dependre d'altres ja que la societat que ens envolta és una societat individualista. En el món empresarial aquesta dependència és en molts casos necessària i no es tracta d'una cosa negativa, sinó tot el contrari (de fet es considera a aquelles empreses independents que no tindran progrés o fins i tot que arribaran al fracàs).


9. Per què Sennett malgrat tot té esperances de canvis importants?
Ell creu que realment aquells que poden originar algun canvi positiu per al sistema són els habitants, el poble és el que es pot unir i crear una massa que es rebel·li en contra de la minoria que es troba al poder. Però únicament es pot aconseguir si aquesta majoria s'unifica.

resum de la classe 28/03/17

Hem començat la classe parlant de la estratificació horitzontal per edats i hem arribat a la conclusió de que hi ha tres classes diferents: els joves, els adults i els jubilats. La primera diferència que hem trobat ha sigut que els joves i els jubilats estan lleugerament marginats ja que se'ls intenta reclutar ja sigui en escoles, universitats o residències per jubilats. També hem vist que entre joves i jubilats hi ha una diferència política i es que els jubilats tenen més pes polític i voten més, i els partits que més pes tenen són partits amb els quals tenen simpatia. Però els joves tenen més importància social.

A continuació hem acabat amb les diferencies de la estratificació horitzontal i hem parlat de les diferències entre el món rural i el món urbà. Primerament tots hem dit si teníem o no alguna via de contacte amb el món rural. Les diferències de les que hem parlat han sigut que la gent que viu a zones rurals tenen una concepció del temps més lenta i una concepció de la vida més estreta. També que la gent a les zones rurals, sobre tot els nens, tenen clar a que es dedicaran i no estan motivats per continuar estudiant. Una altra conclusió a la que hem arribat ha sigut que  a les zones urbans hi ha una vida molt anònima i els tractes són molt més impersonals. Cadascú anava donant la seva opinió.

Preguntes 7 i 9 del capítol

      7. Quina és la manera del poder d’evitar les discrepàncies?

El capitalisme, en quan el poder real el mantenen uns pocs, aquests pocs formen una comunitat pròpia amb objectius comuns i en defensa pròpia (en defensa pròpia en quan temen d'alguna cosa, sinó deixarien de tenir mecanismes per protegir-se). Llavors, temen, tenen molt a perdre i saben perfectament que tot i sent els màxims poderosos, aquest pronom que els uneix, pot desaparèixer sinó acaben amb el caràcter.

      9. Per què Sennett malgrat tot té esperances de canvis importants?

Perquè sap que aquest mode de treball, tan flexible no pot guiar el mode correcte d’una vida normal, la gent no pot crear una vida al voltant del seu treball que és el que es feia abans i garantia confiança i estabilitat.

Sennett creu que es produirà un canvi en el règim entre les persones que tenen la necessitat de trobar alguna cosa interior 

Pregunta 1 y 9 Capitol 8

1. Quines restriccions pensava Sennett que podía patir la nova economía?
Les restriccions de la nova economia eren sobretot restriccions en quant a la geografia social i cultural, les quals tenen un pes en gran part de les decisions particulara d'inversió. El lloc té un poder, i es possible que aquest poder imposi aquestes restriccions.

9.Per què Sennett malgrat tot té esperances de canvis importants?
Perquè li va semblar que aquest règim podria al menys perdre el seu control actual sobre les imaginacions i els sentiments dels quals estan abaix. Si un règim proporciona al éssers humans cap raó profunda de cuidarse entre si, no pot preservar per molt temps la seva legetimitat.

preguntes 2 i 9 capítol 8

2. Per què el retorn del nosaltres  és una conseqüència inesperada del capitalisme modern? Quines conseqüències negatives té això en política?

Sennet es refereix a "nosaltres" com a forma de protegir-nos dins d'un grup i de discriminar als grups que queden fora del nostre, de manera que ens sentim millor i més protegits. El "nosaltres" és negatiu ja que és utilitzat com un punt de referència contra el món exterior. Les emocions que vivim al nostre treball, com per exemple sentir-nos inútils perque ens fan fora, impulsen a la gent a buscar una alternativa de carinyo per sentir-se millor, i aquesta alternativa es troba a la comunitat. Llavors sorgeix una sensació de dependència (que des del punt de vista de Sennet és vergonyosa).
En relació a la política podem dir que les persones depenen de l'Estat cada cop més i això no és bo, hem de ser útils per nosaltres mateixos.

9. Per què Sennett malgrat tot té esperances de canvis importants?
Perque pensa que qui pot fer canviar a millor el sistema és el poble, la gran majoria de la gent, encara que està controlada per una petita minoria, malgrat que aquesta pot perdre el poder si les grans masses es rebel.len.

Preguntes 3 i 9. Capítol 8: El Pronombre Peligroso

Pregunta 3: 
Per Sennett pensar que la dependència és un acte vergonyós (relacionat per exemple amb els servents d'una casa) són actituds que van més enllà dels prejudicis psicològics.

Pregunta 9:
Té esperances perquè considera que el poder del canvi el té el poble, les masses grans, Aquestes poden revelar-se contra la petita èlit que controla el sistema per finalment canviar-lo a un de "millor".